El Josep Maria Planes era un periodista d'investigació que havia escrit el llibre "Gàngsters de Barcelona", en el qual parlava de les connexions de la FAI amb el pistolerisme i la delinqüència comuna. Sobre el mateix tema també havia anat escrivint diferents articles als diaris. L'havien amenaçat de mort diferents vegades, i finalment va ser assassinat l'agost de 1936.
Al principi de la Guerra Civil, a Barcelona les "passejades" fins l'Arrabassada (dur les víctimes allí, clavar-los quatre trets -set en el cas d'en Planes- i després deixar-les abandonades a la cuneta) eren habituals, ja fos per motius polítics, religiosos o revenges personals.
Uns dies després de l'assassinat d'en Planes, quan en Tisner va anar al Clínic a identificar el seu cadàver, hi va haver d'anar protegit, ja que corria el perill d'acabar com el mateix Planes. En Tisner, com en Planes, s'havia posicionat contra el terrorisme d'esquerres. En Tisner abans de la guerra des d'El Be Negre, i amb la guerra ja engegada des de la rellançada Esquella de la Torratxa, que dirigia junt amb el seu amic i futur cunyat Pere Calders.
El juliol de 1937 en Pere Calders, que llavors firmava Kalders, va publicar a l'Esquella de la Torratxa la vinyeta de més amunt. L'he descobert aquests dies, reproduïda a "Dibuixos de guerra, Kalders i Tísner", de Lluís Solà i Dachs, editat per La Campana el 1991. Tres mesos després de la publicació de l'acudit en Calders se'n va anar de voluntari al front. En Tisner ja hi havia anat un any abans. De manera més irregular, des del front van seguir enviant acudits a l'Esquella de la Torratxa. En Lluís Solà explica aquestes i moltes altres coses a la introducció del llibre. (1)
La majoria dels acudits recopilats per Lluís Solà avui són difícils d'entendre, sense estar al cas dels temes tractats (en el llibre, junt amb cada acudit se'n descriu el context). D'altres han envellit bé, com aquest d'en Calders, que sense la referència a "l'Arrabassada" funciona igual.
Alhora, aquest acudit en concret seria completament vigent si es publiqués canviant la referència de l'Arrabassada per una referència actual. Per exemple, la ciutat mexicana Ciudad Juárez, famosa per l'alt índex de criminalitat i, sobretot, pels nombrosos i acarnissats assassinats de dones. És només un exemple; malauradament de possibles exemples no en falten, amb diferents característiques, de diferents països del món...
Al marge del tema de les referències temporals (i de la constatació que, malgrat el pas dels segles, tal com deia Hobbes sovint l'home segueix sent un llop per a l'home), el que ha suportat perfectament el pas del temps és la qualitat dels dibuixos, tant els d'en Calders com els d'en Tisner. Han passat gairebé vuitanta anys i sembla que acabin de sortir del tinter. Tots són esplèndids. Una meravella.
--
(1) Una de les coses que explica en Lluís Solà és l'efervescència de publicacions satíriques i humorístiques en català des de finals del segle XIX fins que es va acabar la Guerra Civil, un dinamisme que no s'ha repetit més.
