Segur que moltes vegades em repeteixo. És inevitable, no tinc tantes coses diferents per explicar. D'altra banda, no sóc tampoc original quan, al mati, cada dia dic "bon dia". Cada dia igual. M'hauria d'inventar fórmules diferents de salutació? Seria molt cansat.
Això de voler ser original, aquesta obsessió malaltissa que sembla que se'ns ha encomanat a tots, o si més no a tots els que volem ser originals, no és cosa de sempre, sinó relativament nova. Abans no passava res, si no eres original. A ningú li importava gaire, això de "l'origen de l'origen". Tot venia de lluny i tot s'anava copiant sobre la marxa, amb la mateixa naturalitat que diem bon dia, sense fer-ne cap problema.
El tema d'aquestes pàgines en principi és l'humor, en general, i de manera una mica més especifica el gràfic. Recordo haver llegit l'opinió d'un expert que afirmava que hi havia només 40 models d'acudits, a partir del patró dels quals estan fets tots els acudits existents. En un altre estudi l'autor rebaixava els patrons crec que a una dotzena. Siguin més o no tants, 12, 40 o els que siguin, sí que sembla coherent aquesta idea dels patrons (val a dir que no recordo de quin tipus d'acudits parlaven aquests experts, possiblement no eren gràfics, sinó només verbals, però bé, deixem estar aquest petit detall).
Siguem generosos, ben generosos, i en contra de l'opinió dels experts agafem la xifra, per exemple, de 400. Hi ha humoristes que els fan en un sol any (400 o molts més; un dia el Forges parlava, en el seu cas, crec que de més de 1500 anuals). De manera que a un humorista mínimament prolífic aviat no li queda més remei que fer noves versions dels acudits anteriors.
I així tots els autors, de totes les èpoques, de tots els països, professionals o aficionats, més prolífics o menys, tota la vida: tots repetint unes mateixes idees, que ni tan sols són pròpies, sinó manllevades, repetint-les una vegada i una altra, amb més o menys encert, només amb petites variacions. De vegades amb molta gràcia, i de vegades sense ni una gota (de gràcia). O ves a saber, tornem-hi, perquè això de les gràcies també va per barris...
És per tot això que sóc tolerant amb mi mateix. Si sóc tolerant amb els altres, seria injust que em discriminés a mi. Doncs no. Sé que em repeteixo, com quan dic bon dia. Però m'agrada dir bon dia, i fer acudits també. Per tant, repetir-me és inevitable.
I ara ja plego. Si de cas, ja seguiré repetint-me, escrivint o fent vinyetes, alguna altra estona.
