Hi ha gent a qui molesta que de vegades parli amb ironia o de manera satírica sobre l'Església, els seus dogmes i els seus rituals. Ho consideren una pocassoltada, una falta de respecte, o fins i tot un atac. Aprofitant que fa uns dies va ser la festa de la Immaculada Concepció (1), miraré d'explicar (un altre cop) per què de vegades faig aquestes coses.
A mi em van donar l'educació que em van donar. Religiosa. Nacionalcatòlica, apostòlica i romana. Em van explicar i inculcar moltes coses, algunes molt curioses. Per exemple, em van explicar el dogma de la Immaculada Concepció. Un tema important al qual dins de l'Església durant segles es van dedicar grans debats (entre els seus detractors i defensors) fins que finalment es va imposar com a dogma de fe: Maria va ser verge abans, durant i després del naixement de Jesús. (2)
És entendridor, si t'imagines un munt de bisbes i cardenals disfressats de les maneres que es disfressen, parlant seriosament sobre la presumpta fecundació artificial de Maria i el posterior naixement màgic de Jesús. Un munt d'homes que han fet vots de castedat, obsessionats en inventar-se una imatge de Maria sense sexualitat.
I no en tenen prou: per acabar-ho d'arrodonir, després la família d'aquesta dona ens la posen com a model. És a dir, segons l'Església la família modèlica és la família d'una dona dessexualitzada, fecundada artificialment i que infanta màgicament, amb un marit a qui el sexe no interessa i que es casa amb ella perquè no sigui una mare soltera, i un fill que quan és gran es dedica a coses tan normals com caminar sobre les aigües. Una família encara més prodigiosa, sense decrepitud ni mort, perquè Maria no es mor mai (dogma de l'ascensió al cel) i Jesús es mor però ressuscita (dogma de la resurrecció).
Però per què parlo de tot això? No podria ser més "respectuós" i quedar-me callat?
A veure, en plena campanya electoral (generals de 2015), el senyor Fernandez Díaz, Ministre de l'Interior del Gobern Central, ens va explicar que sent una gran devoció per la Immaculada Concepció (3). Se suposa que això deu ser rellevant, si ho va incloure dins de les seves declaracions durant la campanya electoral. I de fet ho és, perquè aquest senyor forma part del Gobern que va tornar a incloure dins del currículum d'assignatures avaluables la religió. És pot deduir, per tant, de manera raonablement coherent, que hi ha algun lligam entre, d'una banda, la devoció del senyor Fernandez Díaz a la Immaculada Concepció (durant la campanya electoral també va parlar del seu hàbit de missa diària), i d'una altra banda els plans d'educació (que afecten tota la societat) aprovats pel govern del qual formava part. Cosa que, per descomptat, va alegrar molt als representants de la Conferència Episcopal, però que emprenya tant o més a les persones contràries al clericalisme. A les persones que ens disgusta, i que ens sembla intolerable, que conèixer el dogma de la Immaculada Concepció torni a ser avaluable.
És a dir, que parlar de la Immaculada Concepció al capdavall no és frívol ni irrellevant, sinó pràcticament imprescindible. Ho provoquen "ells".
D'aquestes coses se'n pot parlar des de diferents perspectives. Per exemple, el record més nítid relacionat amb la Immaculada Concepció que tinc de quan anava a col.legi és aquest: un professor descontrolat, congestionat, cridant com un energumen a tots els alumnes de la classe, als quals ens havia fet posar drets per poder-nos escridassar amb més solemnitat. Ens insultava (literalment) perquè segons ell havíem tingut una falta de respecte durant la cerimònia (per descomptat obligatòria) feta amb motiu del dia de la Immaculada. No recordo què havia passat, però segons ell "havíem ofès la Verge".
A mi el senyor Fernández Díaz em cau molt malament, no me n'amago (el motiu que he donat és només un de la llista, ara no toca estendre's). I la Conferència Episcopal també em cau molt malament. Però en absolut em cau malament qualsevol persona només pel fet de ser creient, al contrari. Avui en tornaré a posar un exemple (ja ho he fet d'altres vegades, per sort de motius n'hi ha). Fa pocs dies a La Vanguardia van entrevistar la Guadalupe, una monja argentina que els últims anys ha viscut al polvorí de Síria (4). Tot el que diu em mereix un profund respecte, (fins i tot els motius religiosos pels quals es va fer monja). Admiro sobretot el que fa, lliurada als altres, sense reserves, de manera generosa, valenta, crítica amb els poderosos: sens dubte el món seria un lloc molt millor per viure si hi haguessin més persones com ella.
Suposo que la Guadalupe també deu creure en això de la Immaculada Concepció, però no en fa cap apologia ni bandera. Si dins l'Església només hi hagués "Guadalupes", suposo que jo mai parlaria de temes com aquest de la Immaculada Concepció. Ni tan sols em caldria parlar dels aspectes religiosos de la meva infantesa, perquè encara que m'haguessin donat una educació religiosa no hauria sigut tan esperpèntica com la que, ens alguns aspectes, em van donar.
De manera que "a totes les Guadalupes del món", si amb alguna cosa les he ofès els demano disculpes.
--
(1) Té dallonses, que en un estat presumptament laic segueixi sent festiu el dia de la Immaculada Concepció, aquesta tonteria esperpèntica de la fecundació artificial de Maria, i després resulta que si et queixes encara ets tu qui ets irrespectuós!
(2) Crec que va ser Pius IX, el 1854
(3) La Vanguardia, 10/12/2015
(4) La Vanguardia, 12/12/2015
