Maikel i Gonzalo Mortensen

El Jueves penja cada setmana a Instagram, Facebook i X/TW una vinyeta, i convida a posar-hi un text . Després publica la vinyeta amb el text guanyador a la següent revista. El guanyador que sortia a l'última revista (2394, desembre 2023) era Gonzalo Mortensen, a partir d'un dibuix de Maikel.

No m'atrau el contingut d'El Jueves. D'una banda, perquè en general no m'atrauen les historietes. No llegeixo (o miro) gairebé mai novel.la gràfica. En canvi, el que sí que sempre m'ha agradat, molt, són els acudits: una sola vinyeta (o a tot estirar una tira, de dues, tres o quatre vinyetes). 

D'altra banda, el tipus d'humor de El Jueves no m'atrau (de fet, en general ni me la miro, la revista). Com a revista d'humor, m'agrada molt més Mongolia; d'aquesta sí que estic al cas, quan van sortint números nous.

De l'últim El Jueves (un número extraordinari, de 146 pàgines), el que més m'ha agradat ha sigut aquest acudit, fet a mitges pel Maikel, dibuixant de la revista, i pel lector Gonzalo Mortensen. 

Correspondència rebuda (JJJ)

 

Langer

 
Langer. Mongolia, setembre 2023

Correspondència rebuda (JJJ)

 

L'expulsió dels mercaders del temple i les Santes Indignacions

Giambattista Tiepolo. L'expulsió dels mercaders del temple. C. 1750

Si no recordo malament el que em van ensenyar, Jesús només es va empipar una vegada. Es veu que era un bon home que normalment predicava pau i amor, però un dia es va empipar. Bastant. Li va sortir la fúria. 

No va ser per una qüestió social (com per exemple l'existència de l'esclavitud, que no va qüestionar mai), sinó religiosa: l'anècdota aquella de l'expulsió dels mercaders del temple a cops de fuet. 

Aquell dia, al temple, Jesús es va equivocar. I va donar molt mal exemple, perquè amb aquella acció, en lloc de convidar a la relaxació i al diàleg, va convidar a la irritació. Va convidar "a la Santa Indignació". Justificada per l'ús inadequat (segons ell) d'un espai que (ell) considerava sagrat. 

Un es pot indignar per diferents coses, per l'ús d'un espai, o per unes paraules... I com que quan un s'indigna sent que la seva indignació és legítima, de vegades també s'acaba legitimant allò a què pot abocar aquesta indignació desfermada. De vegades actuacions violentes, terribles. 

Sobretot, això pot passar quan la indignació i l'estupidesa a sobre s'alimenten amb la suficient "gasolina ideològica i sentimental" (intolerància, fonamentalisme, etc.).

Lamentablement, és el que passa de vegades, que les santes indignacions acostumen a anar acompanyades de les santes intoleràncies... i quan aquestes santes intoleràncies es desborden, acaben justificant també les santes matances. 

A la història del cristianisme, del judaisme i de l'islam n'hi ha abundants exemples. 

Correspondència rebuda (JJJ)

Laplace

Moltes de les ocurrències de Laplace són molt bones, i algunes, com aquesta, excepcionals. De la meva admiració per Laplace ja en vaig parlar:

https://divagaccions.blogspot.com/2017/05/el-misteri-laplace.html

 

Correspondència rebuda (J. Mendoza + JJJ)

 

Malagón - Black Friday

 

Malagón. 20 Minutos, 24/11/2023

Acudits políticament incorrectes

Cesc. Cinco humoristas de hoy. Edicions 62. Barcelona, 1974

Avui és políticament incorrecte fer bromes, ironies, sàtires, sobre homosexuals, transsexuals, lesbianes, bisbes, negres, estrangers, baixos, grassos... o sobre banderes, creus o mahomes. Sobre tantes coses, que la llista és llarguíssima i, a sobre, no para de créixer.

Si en relació amb aquests col.lectius o temes traspasses els límits de la correcció que "ells" han establert, com a mínim et pot caure un calbot. I amb una mica de mala sort, potser també una denúncia (o fins i tot una condemna).

Ens hem tornat, en conjunt, bastant beneits. I porucs, això segon amb una mica de raó. Perquè a ningú li agrada que el denunciïn (per dir el que pensa), i encara li agrada menys el que pot venir a continuació, les eventuals multes, o la presó. 

El resultat és que a causa d'aquesta asfixiant situació de repressió i autorepressió (a l'hora de fer "una cosa tan transcendent" com un acudit), aquest estat de censura i autocensura en relació amb determinats temes "sensibles" (per a algun col.lectiu), el món és més gris. Perquè és un món en què les persones o grups posseïdors "de les seves santes intransigències particulars" (cadascú les seves), delimiten el marc d'allò que és legítim dir. Dibuixar. Cantar. Ballar, etc. Una calamitat.

En resum: que falta molta ventilació i sobren moltes susceptibilitats i sentiments d'ofensa. I com que és un problema tan acusat, tan arrelat, i amb tants interessos perquè no sigui desarrelat, és difícil imaginar una evolució positiva. 

PD: Per acabar, tres cites:

"Prefiero la mala educación a la censura." 
Jorge Dezcallar. El Periódico, 2/10/2023

"Los insultos son como el caviar, solo tienen valor si nosotros se lo damos."
Oihan Iturbide. www.yonkibooks.com, 2023

"Los blasfemos nunca han matado a nadie. Al contrario, es a ellos a quienes se mata."
Richard Malka. El Periódico, 13/5/2023

Flánagan. usuaris.tinet.org/cicc/humor (2009)

Correspondència rebuda

 

Correspondència rebuda