El misteri Laplace

"Al paradís del dibuix

amb bon sedàs garbelles els errors.

Cada paratge ordena el seu ninot

i projecta l'engany sobre el paper.

El pensament, però, basteix l'engany

que només fa possible l'enginy."

És l'inici de la "Sextina a Laplace", de Joan Brossa, publicada a La Vanguardia el 4 de novembre del 1987.

El cas de Laplace és ben curiós. Autor dels dibuixos de "Els 8 errors" reproduïts en munts de mitjans de comunicació de molts països, d'ell gairebé no hi ha informació a internet. Ni a internet ni a cap banda. Segons com sembla que no hagi existit, que no tingui cap identitat, l'autor d'aquests conegudíssims, originals i enginyosos dibuixos.

La sextina de Joan Brossa és tota una excepció, un dels ben escassos reconeixements que ha rebut la seva obra (a banda del reconeixement obvi que suposa la reiterada i diària reproducció dels seus dibuixos en diferents mitjans).

Es veu que va néixer el 1934 a França, i que ja de ben jove va començar a publicar dibuixos. En concret, d'aquests dibuixos de "les vuit diferències" sembla que n'ha publicat milers. En els dibuixos no se n'indica les dates, s'identifiquen amb el número petit de quatre xifres que totes les vinyetes incorporen (es veu que va començar la numeració amb el número 5000, és a dir que, per exemple, el 6035 en realitat seria el 1035).

Sembla que el seu nom sencer és (o era?) Jean Laplace. Ni tan sols he aconseguit aclarir si encara viu.

L'humor blanc de les seves vinyetes sempre em fa somriure.

 

Hagiografies i humor - 2

Segueixo amb les divagacions al voltant de les hagiografies i l'humor, i les segueixo amb el fil de les hagiografies de mossèn Escrivà, en les quals, en totes (és a dir, en totes les biografies d'ell escrites per persones de l'Opus, laudatòries, esbiaixades, etc.) es recull la seva curació miraculosa, quan era petit i estava greument malalt, gràcies a la intercessió de la Mare de Déu de Torreciudad, a la qual la mare del futur fundador de l'Opus li havia demanat que li salvés la vida.

Aquest episodi apareix sempre a les hagiografies seves, tant per remarcar el fet sobrenatural com per explicar la devoció que tenia la mare de mossèn Escrivá a la Verge de Torreciudad, una devoció que va heretar el fill i que està en l'origen de la construcció de l'immens i ostentós Santuari de Torreciudad promogut per mossèn Escrivá.

En les hagiografies de mossèn Escrivá també es parla (més de passada, sobretot per posar de manifest la duresa de l'època) de la mort de les tres germanes petites de mossèn Escrivá. No se'ns explica, però se suposa que en el cas de les tres nenes que van morir la seva mare també devia demanar a la Verge de Torreciudad (sobretot amb el precedent exitós de la curació del seu germà) que intercedís per les vides de les seves filles. Segur que ho devia fer, com qualsevol mare angoixada i creient hauria fet. (1)

Però el cas és que les seves oracions potser van ser escoltades per la Verge de Torreciudad, però alguna cosa devia fallar, i les tres nenes es van morir. Déu omnipotent i misericordiós, que abans havia decidit salvar la vida del futur fundador de l'Opus, es veu que va decidir no salvar la vida de les seves germanes.

I per què insisteixo a parlar d'aquest tema en aquest espai en teoria dedicat a temes relacionats amb l'humor? Doncs suposo que perquè no tinc cap finestra dedicada a la teologia, on potser seria més adequat tractar aquestes curioses històries alhora celestials i terrenals. Ni tinc tampoc cap espai dedicat a les psicopatologies, en el qual també podria encaixar una reflexió "sobre la personalitat de Déu" (o més ben dit, "sobre la personalitat d'aquesta versió de Déu", perquè de versions de Déu n'hi ha moltes, no només entre els creients de diferents religions, sinó també entre els mateixos catòlics).

Però sobretot en parlo aquí i no en un altre lloc perquè em sembla que així, en aquest entorn humorístic, potser minimitzo el risc de ser eventualment tractat de manera molt més contundent que si ho fes en un escenari més seriós.

--
(1) El matrimoni Escrivá-Albás va tenir sis fills: Carmen, José María (San Josemaría), les tres nenes que van morir (Rosario, Lolita i Chon), i el petit, Santiago.