Llegeixo que és el 75è aniversari del naixement de la la superheroïna del còmic Wonder Woman. Va néixer en plena Segona Guerra mundial, com una més de les iniciatives culturals i d'esbarjo destinades a donar suport "a l'esforç de guerra" dels Estats Units. Segons els seu creador, William Moulton, el propòsit era també trencar l'estereotip de les dones que fins llavors apareixien als còmics: Wonder Woman era una dona liberal, poc convencional, valenta, forta. Era també la primera superheroïna en un món, el dels còmics, fins aleshores essencialment masculí i sovint misogin.
Confesso que no sabia absolutament res d'aquesta heroïna dels còmics, la Wonder Woman. El que acabo d'escriure ho he llegit aquests dies en algun article que en parla. De fet, la meva incultura en relació al món del còmic és general, immensa i profunda. Absoluta.
No sóc lector de novel.la gràfica. El còmic és un format que no m'atrau: si una obra en concret (un còmic) tracta un tema que m'interessa, sempre penso que m'agradaria molt més poder llegir el relat "sense estampes", per tal de concentrar-me en la narració o les idees i no distreure'm amb les imatges. No és cap valoració sobre la qualitat o l'interès dels còmics com a gènere, és només una exposició dels meus gustos i preferències.
Els gustos són subjectius. A mi els acudits (una vinyeta) em fascinen, quan són reeixits, i les tires de tres o quatre vinyetes de segons quins autors també me les miro. Però les historietes més llargues, encara que només siguin d'una única pàgina, ja em costen, no és habitual que me les miri. I de novel.les gràfiques potser n'he llegit senceres un parell. De les novel.les gràfiques de vegades en puc mirar pel damunt els dibuixos, sense seguir el relat. Això sí que de vegades ho faig (i ho gaudeixo, perquè mirar dibuixos de diferents estils m'agrada). Però no passo d'aquí.
He dit que només he llegit senceres potser un parell de novel.les gràfiques. Però no és del tot cert. Perquè de petit i preadolescent me'n vaig empassar un munt, de còmics. Per exemple, recordo les "Hazañas bélicas", unes històries sobre la Segona Guerra Mundial. Als meus pares no els agradava que llegis les "Hazañas bélicas". Si me les pescaven, me les prenien. I llavors em posaven en un compromís, perquè no eren meves, me me les havia deixat i no les podia tornar.
Fins que un dia, potser als 13 o 14 anys, vaig començar a llegir Dickens, Txékhov, Tolstoi, Dostoievski, i em vaig oblidar dels còmics. I llavors no sé si els meus pares es van començar a preocupar per la meva afició a aquestes noves lectures...
