Caminant per la vorera, un home amb una cadira de rodes elèctrica està a punt d'embestir-te. Més enllà, et passa fregant una dona que va en bicicleta. Arribes a un pas zebra i et va d'un pel que un gitano amb una furgoneta no t'atropelli. O potser és un negre, o un magribí. Puges al tren, i un parell d'homosexuals et miren amb mala cara quan els demanes que treguin els peus que tenen al damunt del seient del seu davant, ja que hi vols seure.
Si et queixes, segons el grau de bel.ligerància i demagògia de les persones anteriors et pots trobar que t'acabin acusant de discriminador de discapacitats, masclista, racista o homòfob. Si el grau d'absurditat encara és més elevat i la situació s'embolica, les desqualificacions poden pujar molt de to, com ara que et tractin de potencial eugenèsic nazi, maltractador de dones, simpatitzant del KKK o de la lliga a favor de l'extermini dels gais.
Els motius que poden contribuir a que la cosa s'emboliqui poden ser diferents, potser la dona no va sola sinó que duu a la cadireta de la bici un nen petit (de manera que se sent reforçada per la seva maternitat), el gitano o el negre han anat a la universitat, els homosexuals són militants d'una associació contra l'homofòbia, o el discapacitat en lloc de ser hemiplègic és tetraplègic, i no vol entendre que això no el legitima per embestir-te.
Més agreujants: si a sobre l'incident no l'ha vist ningú més, però a partir de la teva queixa es comença a congregar gent, llavors ho tens encara més mal parat: víctima de la demagògia de l'altre quedes com un drap brut, i la gent et mira amb cara de fàstic, de rebuig, com si fossis un monstre sense sentiments, o un perillós psicòpata.
Aquesta mena de coses passen. A mi ahir em va estar a punt d'atropellar un home d'uns cinquanta anys amb cara d'enfadat que anava per la vorera a tota pastilla amb la seva cadira elèctrica. I de dones (i homes) que amb la seva bicicleta han estat a punt d'atropellar-me mentre camino per la vorera, gairebé cada dia en podria afegir algun a la llista. Com que normalment callo, no passa res (la gent prepotent em fa molta por, i no m'agraden les discussions). Però si algun cop m'he queixat una mica, he vist com la cosa de seguida s'enverinava.
Ser discapacitat, dona, gitano, negre o homosexual molts cops suposa importants desavantatges. Declarades o encobertes discriminacions, o fins i tot un risc extrem per a la pròpia integritat. Poca broma, amb aquests temes. Tanmateix, aquestes tristes realitats no justifiquen cap mena de patent de cors per a aquestes persones: de la mateixa manera que s'han de combatre les discriminacions o agressions que de vegades, massa vegades, elles pateixen, en ocasions molt greus, de la mateixa manera, no hi ha cap motiu perquè quan són elles qui transgredeixen les normes de convivència i civisme se'ls hagin de tolerar les seves transgressions.
Per tant, és del tot legítim parlar d'aquest tema (per exemple, dels tetraplègics prepotents), i si s'escau també és legítim fer-ne acudits. Si estem en contra de totes les discriminacions, abusos i demagògies, vol dir que també hem d'estar en contra d'aquelles que tramposament de vegades alimenten (pel motiu que sigui) algunes persones discriminades.
