Gora Alka-ETA - 2

Després de la detenció i empresonament dels dos titellaires acusats d'enaltiment del terrorisme, l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, es va disculpar pel contingut de l'obra, reconeixent que no era adequada per al públic infantil per al qual s'havia programat. Alhora, va dir que li semblaven desmesurades les actuacions de la fiscalia i el jutge, pel fet d'acusar els dos titellaires d'enaltiment del terrorisme.

No he seguit la trajectòria de Manuela Carmena des que és alcaldessa de Madrid (i abans tampoc), però aquesta intervenció seva va fer que em semblés una persona assenyada. Tanmateix, es veu que les seves disculpes i puntualitzacions no van agradar a tothom, i el que es pitjor (per a ella), no van agradar tampoc a un sector del seu equip de govern, per al qual no hi havia cap motiu per disculpar-se de res.

Aquestes persones del seu equip de govern i crítiques amb ella des del meu punt de vista no es van lluir. Amb la seva postura exempta d'autocrítica van perdre credibilitat, i perdent-la d'alguna manera es van equiparar (i que ningú s'escandalitzi) amb la "Associación Víctimas del Terrorismo" i la "Asociación Dignidad y Justicia" (les quals es van querellar contra Celia Mayer, responsable de cultura de l'Ajuntament i per tant cap de les persones que van contractar els titellaires). Sí, quan no ets equànim ni lúcid tant pots descarrilar per la dreta com per l'esquerra.

A mi em sembla que Manuela Carmena té al seu equip de govern mals companys de viatge, perquè la gent que només és capaç de pensar en blanc i negre i no és capaç de posar atenció en els matisos, en els grisos, en les contradiccions, etc., no és de fiar. Perquè és difícil que gent així pugui gestionar amb sensatesa els afers públics (i els privats, però això ja és cosa seva).

A veure, és tan evident que l'obra no era adequada per a infants com que va ser una imbecil.litat que per fer-la s'acusés els titellaire d'enaltiment del terrorisme. ¿Per què és impossible (per a algunes persones) assumir que es pugui fer un discurs en què es parli alhora d'una cosa i de l'altra, tant de l'error de la contractació com de l'abús de la detenció? A que ve tant d'orgull i tant "d'integrisme d'esquerres?" A què ve voler emular el grau d'estupidesa i radicalitat d'associacions com les esmentades abans, que pel motiu que sigui sovint se senten ofeses i consideren que ha d'intervenir d'ofici la policia i la justícia?

Bé, i ja que hi som, diguem també alguna cosa de Alfonso Lázaro y Raúl García, els dos engarjolats de la companyia "Títeres desde abajo".

És evident que va ser un despropòsit el seu empresonament, i ara ho és que segueixin acusats d'enaltiment del terrorisme pel fet de fer jocs de paraules durant una funció de putxinel.lis. Això queda clar, és tan vergonyós, ridícul i estúpid que no sembla que valgui la pena gastar-hi més saliva. Però alhora, a veure: si aquesta gent té un espectacle que segons sembla al seu mateix web ja diuen que no és per a infants, per què accepten un contracte per representar-lo davant d'un públic infantil? O és que "el fet de tenir un contracte" (i cobrar per l'actuació) ja justifica que puguin abdicar d'utilitzar el sentit comú, i d'aquesta manera no tenir cap mena d'escrúpol per representar davant d'un públic infantil una obra que no és per aquest tipus de públic? Per què no ha sortit algú de "Títeres desde abajo" per dir alguna cosa sobre aquest tema?

Doncs no, blanc o negre, bons o dolents (i per descomptat, el negre i els dolents sempre és cosa dels altres). Uf, quin cansament...

Resumint, que pel que fa a aquest tema, a aquest cas concret, jo em quedo amb la Manuela Carmena. I als talibans d'aquesta comèdia esperpèntica (siguin de dretes o d'esquerres) que els bombin.

Gora Alka-ETA

(1)

Un poETA que anava en biciclETA, a causa d'una xinxETA va caure a la cunETA. Allí, tocant la panderETA es va menjar una croquETA i va dibuixar una vinyETA.

"Los primeros que se personaron en el lugar [la funció de putxinel.lis en què un ensenyava una pancarta que deia 'Gora Alka-ETA'] fueron efectivos de la Policía Municipal, quienes arrestaron a los titiriteros y les trasladaron a la Brigada Provincial de Información, en Moratalaz, donde pasaron la noche y se les tomó declaración hasta esta mañana, cuando se les ha trasladó a la Audiencia Nacional." (2)

Després de l'admirable i arriscada intervenció de la Policia Municipal (armats amb la seva metrallETA?), van venir a continuació, tocant la cornETA, un fiscal i un jutge d'un altre planETA.

Apa, perquè tothom aprengui d'una vegada que no es pot dir raquETA, ni moquETA, ni aixETA, ni tETA. Sobretot, si al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, no li fa cap graciETA: "Estoy muy de acuerdo con la decisión judicial". (2)

Que jo sàpiga, quan escric això 24/2/2016, Alfonso Lázaro y Raúl García, els dos titellaires de la companyia "Títeres desde abajo", de moment segueixen acusats d'enaltiment del terrorisme.

I després els jutges es queixen que estan desbordats de feina... Si ho estan, per què admeten a tràmit casos (collonades, ximpleries, despropòsits) com aquest?

--
(1) www.salamanca24horas.com 10/02/2016
(2) ABC, 6/02/2016

Buscavolari

(dedicat al José Luis Coll)

Buscavolar. 1 Perdre el temps però passar-t'ho bé. 2 No perdre el temps perquè t'ho passes bé. 3 Buscar (un escapulari?) i potser trobar el que no busques.

Banc. 1 Lloc per seure. 2 Si hi tens tractes, cal vigilar les comissions.

Carallat. Carallot que es querella sense solta ni volta i al final ha de pagar fins i tot les costes.

Emporratxar-se. Perdre l'oremus a causa d'un elevat consum  d'herbes psicotròpiques.

Piolet. Cantarella d'excursionista.

Plantofada. Bufetada clavada amb una plantofa.

Urinari. Lloc pudent on els homes tenen el costum de fer el pipí a terra.

Patilinet. Patinet amb la síl.laba "li" intercalada.

Etc. Grafia abreujada de la locució llatina "et caetera", que significa "i la resta".

Propostes equívoques

Fa unes setmanes Charlie Hebdo va tornar a provocar una forta polémica, en relacionar la foto d'Aylan (el nen refugiat sirià de tres anys que va morir ofegat el 2-9-2015), amb els assetjaments de dones que es van produir a Colònia la passada nit de cap d'any, uns fets en què després es va saber que també hi havien intervingut alguns refugiats.

Les crítiques anaven des de l'acusació de frivolitat i de falta de respecte cap al nen mort (i per extensió cap al conjunt de refugiats que moren ofegats en voler fugir de Síria), fins a l'acusació de criminalitzar el col.lectiu dels refugiats, en fer aquest tipus d'associacions entre l'Aylan i i les agressions sexuals.

Sobre la primera crítica, la de la frivolitat o inoportunitat, fins i tot puc tenir algun punt en comú; ja he dit altres vegades que els acudits de Charlie Hebdo en algunes ocasions els trobo més avit grollers, o poc encertats. En algunes ocasions.

Sobre la segona crítica.... a mi em sembla que té més a veure amb la intenció de la mirada (la dels crítics) que amb el contingut d'allò mirat (aquell dibuix en concret) i el context en què estava ubicat (dins de la revista Charlie Hebdo).

Atribuir a Charlie Hebdo una intenció agressiva o criminalitzadora cap als refugiats em sembla que només es pot fer des d'una ignorància molt gran o des d'una clara mala fe. Charlie Hebdo pot tenir altres defectes, però té una trajectòria i una posició en relació als diferents temes que tracta que, si les tens presents, és impossible que li puguis atribuir segons què, per exemple aquesta intenció estigmatitzadora de les persones forçades a les migracions a causa de les guerres o altres calamitats.

Per tant, no cal gastar massa saliva en relació a aquest tipus de crítiques, no val la pena entretenir-se parlant de les crítiques fetes des de la mala fe (des de la tergiversació interessada). Si de cas, només dir que òbviament la intenció de Charlie Hebdo era la contrària, és a dir, denunciar la hipocresia amb què sovint es tracta el problema dels refugiats.

Anem ara al segon tipus de crítiques, les que suposem que no parteixen de la mala fe. En aquestes sí que val la pena aturar-s'hi amb deteniment, en les interpretacions que en aquest cas d'entrada s'han fet sense prejudicis. Les crítiques de persones que, sense un posicionament a priori, han arribat a la conclusió que la intenció dels autors era de tipus ofensiu o estigmatitzador cap els refugiats.

Una imatge sovint (potser sempre) pot permetre més d'una lectura. Les eventuals diferents lectures pot ser més fàcil que es produeixin segons el grau d'ambigüitat de la imatge. Poden ser més difícils (però no impossibles) en el cas d'una imatge en què tot estigui pensat i enfocat per "obligar" una determinada lectura. O pot ser que no sigui així, que hi hagi elements que permetin que se'n facin diferents lectures, fins i tot oposades les unes a les altres.

Quan algú fa un acudit, segons el seu grau d'ambigüitat (de l'acudit) serà més fàcil que s'entengui o no (aquest seria el primer pas, que s'entengui o no "alguna cosa"), i que a continuació allò que s'entengui sigui (o no sigui) el que l'autor volia que s'entengués.

En el cas aquest de Charlie Hebdo hi ha gent que, sense cap mala fe ni prejudici previ, n'ha fet una lectura que no era la que volien els autors. A partir d'aquí, de la constatació d'aquesta "mala interpretació", els autors se'n poden desentendre, poden dir que aquestes persones són unes ignorants... o també poden plantejar-se, pensar, que potser alguna cosa ha fallat, "en l'estratègia comunicativa".

Jo crec que sí, que va fallar. Crec que quan un acudit requereix, per part dels seus autors o defensors, moltes explicacions per tal d'aclarir quina era la seva intenció, és que no s'ha fet bé. Sobretot, quan la interpretació que se'n fa (que se'n pot fer) no és que sigui diferent de la buscada pels autors, sinó completament oposada.

Per descomptat, les interpretacions contràries a les intencions dels autors sempre són possibles, de fet, hi ha veritables especialistes en forçar les argumentacions per tal de poder interpretar qualsevol cosa segons els seus desitjos, manies o prejudicis. Això sempre serà així. Tanmateix, el que sí es pot fer és tenir en compte aquesta possibilitat. I sobretot quan l'ocasió s'ho val, intentar que la proposta humorística (o del tipus que sigui) que es faci no vagi acompanyada, si pot ser, d'elements que permetin lectures alternatives, d'elements que afavoreixin eventuals lectures oposades a l'objectiu de l'autor.

Si més no, si l'acudit (com en aquest cas dels refugiats) tenia un propòsit concret. Perquè al final, si el que acabes aconseguint és el contrari del que volies, potser més val que et quedis l'acudit a la butxaca. No por una qüestió de censures, sinó de sentit de la utilitat.

En resum: a mi aquest acudit sobre l'Aylan i els fets de Còlonia em va semblar "de lectura complicada", eventualment equívoca, i per aquest motiu no em va semblar encertat. Em va servir, això sí, per pensar (per repensar un cop més) sobre la importància d'aquest tema.

"Tots som Charlie Hebdo". Quan ens equivoquem, també.

Amén.