2 de jul. 2015

Simplificacions i consignes

(avís previ: normalment aquests escrits estan dedicats a reflexions al voltant de l'humor, en aquest cas no és així)

S'ha mort el nen de la diftèria (1). Mitjans de comunicació, polítics, famosos, gairebé tothom s'ha apuntat a dir-hi la seva, tots a favor de la simplificació, de la generalització: "Vacunar és protegir!"

Vacunar de què? A qui? Com? Quan? Amb què? És igual: si els "experts oficials" consideren que una vacuna és adequada, doncs toca vacunar, quan i com ells dictaminin.

És sensat no discriminar entre les diferents vacunes? Per exemple: crec que sobre la diftèria el consens sobre la seva utilitat és molt ampli, cosa que no passa amb la vacuna del papil.loma. Però s'ha mort un nen i s'ha obert la veda: en lloc de reflexions, consignes. Matisos fora: "amb mi o contra mi".

És absurd equiparar totes les vacunes. Amb aquesta actitud absolutista l'únic que es fa és donar arguments als grups antivacunes (la denominació "d'antivacunes" em sembla inadequada, però la faré servir per simplificar). Si es vol convèncer els antivacunes que hi ha vacunes "realment necessàries", no es poden escampar aquests missatges simplistes, generalitzadors, intel.lectualment inconsistents. Perquè alguns (no tots) dels arguments dels grups antivacunes, sobretot els vinculats a algunes vacunes concretes (o a alguns aspectes d'aquestes vacunes), són coherents. I no són només els antivacunes: dins de la comunitat científica hi ha vacunes sobre les que no hi ha consensos, i parlo "de la comunitat científica seriosa", per exemple dels meta-anàlisi recollits a l'Organització Cochrane (www.cochrane.org).

El grau de manipulació de vegades és ofensivament groller. Per exemple, ¿com pot ser que per demostrar l'eficàcia d'una vacuna es comparin dades estadístiques de països amb condicions sanitàries i de nutrició absolutament diferents? (o d'un mateix país, però de períodes històrics i condicions de vida que no tenen res a veure).

El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Antoni Mateu, ha arribat a dir que s'hauria de perseguir "de forma punible" les persones que posen objeccions a la política oficial de vacunacions, ja que difonen missatges basats en mentides. Al senyor Mateu ja només li falta reivindicar l'aplicació de la nova Llei Mordaça a la gent que discrepi dels criteris i calendaris oficials de vacunacions. Es veu que oblida que en els països democràtics les restriccions de la llibertat d'expressió són excepcionals (com ara en el cas dels anomenats "delictes d'odi"; l'exaltació de l'homofòbia, la xenofòbia, etc.). Potser seria més intel.ligent que el senyor Mateu intentés convèncer, en lloc d'amenaçar i voler emular el senyor Fernández Díaz, el Ministre de l'Interior que ara ens toca patir.

D'altres han arribat a parlar de la retirada de la tutela als pares que no vacunin, hi ha qui s'ha atrevit a relacionar els antivacunes amb els talibans que assassinen metges que participen en campanyes de vacunació... Vinga, embolica que fa fort, ja val tot!

A més, el senyor Mateu s'equivoca quan diu que els antivacunes menteixen. No és veritat: de vegades estan equivocats, però estar equivocat no és mentir (una mentida és una "afirmació conscient d'una cosa que no respon a la veritat"). En canvi, n'hi ha d'altres que sí que diuen mentides, per exemple de vegades les farmacèutiques. Al senyor Mateu aquestes mentides no li preocupen? Perquè les farmacèutiques, amb la complicitat de les agències dels medicaments (és a dir, dels polítics), de mentides de vegades en diuen "amb premeditació traïdoria". Això sí, amb un lloable objectiu: fer diners.

De vegades les farmacèutiques fan mal. De vegades els antivacunes també. Ara bé, com que les farmacèutiques tenen molt més poder, la seva capacitat de fer mal, quan actuen de manera mafiosa (perquè de vegades actuen així, és la paraula adequada) el mal que fan és molt més gran.

Les afirmacions (o desqualificacions) absolutes només es poden fer quan allò tractat està absolutament demostrat. Generalitzar sobre les bondats de les vacunes és estúpid, tant com negar frívolament la seva eficàcia en aquells casos que ha quedat suficientment demostrada. Aprofitar la desgràcia de la mort d'un nen per apuntar-se a "no-pensar" és trist. Quan aquest "no-pensar" es generalitza, encara més.

Aquesta "santa indignació" per la mort d'un nen (sens dubte lamentable, tan de bo s'hagués pogut evitar), a banda de la simplificació intel.lectual que implica, a mi em fa pudor de molta demagògia i molta hipocresia, però això seria encetar ara un altre tema, i avui ja no toca.

--
(1) "El niño de seis años de Olot con difteria ha muerto durante la madrugada de este sábado en la Unidad de Cuidados Intensivos del Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, han informado a Europa Press fuentes del centro." Público, 27/06/2015