Maikel i Gonzalo Mortensen

El Jueves penja cada setmana a Instagram, Facebook i X/TW una vinyeta, i convida a posar-hi un text . Després publica la vinyeta amb el text guanyador a la següent revista. El guanyador que sortia a l'última revista (2394, desembre 2023) era Gonzalo Mortensen, a partir d'un dibuix de Maikel.

No m'atrau el contingut d'El Jueves. D'una banda, perquè en general no m'atrauen les historietes. No llegeixo (o miro) gairebé mai novel.la gràfica. En canvi, el que sí que sempre m'ha agradat, molt, són els acudits: una sola vinyeta (o a tot estirar una tira, de dues, tres o quatre vinyetes). 

D'altra banda, el tipus d'humor de El Jueves no m'atrau (de fet, en general ni me la miro, la revista). Com a revista d'humor, m'agrada molt més Mongolia; d'aquesta sí que estic al cas, quan van sortint números nous.

De l'últim El Jueves (un número extraordinari, de 146 pàgines), el que més m'ha agradat ha sigut aquest acudit, fet a mitges pel Maikel, dibuixant de la revista, i pel lector Gonzalo Mortensen. 

Correspondència rebuda (JJJ)

 

Langer

 
Langer. Mongolia, setembre 2023

Correspondència rebuda (JJJ)

 

L'expulsió dels mercaders del temple i les Santes Indignacions

Giambattista Tiepolo. L'expulsió dels mercaders del temple. C. 1750

Si no recordo malament el que em van ensenyar, Jesús només es va empipar una vegada. Es veu que era un bon home que normalment predicava pau i amor, però un dia es va empipar. Bastant. Li va sortir la fúria. 

No va ser per una qüestió social (com per exemple l'existència de l'esclavitud, que no va qüestionar mai), sinó religiosa: l'anècdota aquella de l'expulsió dels mercaders del temple a cops de fuet. 

Aquell dia, al temple, Jesús es va equivocar. I va donar molt mal exemple, perquè amb aquella acció, en lloc de convidar a la relaxació i al diàleg, va convidar a la irritació. Va convidar "a la Santa Indignació". Justificada per l'ús inadequat (segons ell) d'un espai que (ell) considerava sagrat. 

Un es pot indignar per diferents coses, per l'ús d'un espai, o per unes paraules... I com que quan un s'indigna sent que la seva indignació és legítima, de vegades també s'acaba legitimant allò a què pot abocar aquesta indignació desfermada. De vegades actuacions violentes, terribles. 

Sobretot, això pot passar quan la indignació i l'estupidesa a sobre s'alimenten amb la suficient "gasolina ideològica i sentimental" (intolerància, fonamentalisme, etc.).

Lamentablement, és el que passa de vegades, que les santes indignacions acostumen a anar acompanyades de les santes intoleràncies... i quan aquestes santes intoleràncies es desborden, acaben justificant també les santes matances. 

A la història del cristianisme, del judaisme i de l'islam n'hi ha abundants exemples. 

Correspondència rebuda (JJJ)

Laplace

Moltes de les ocurrències de Laplace són molt bones, i algunes, com aquesta, excepcionals. De la meva admiració per Laplace ja en vaig parlar:

https://divagaccions.blogspot.com/2017/05/el-misteri-laplace.html