Un altre acudit d'en Kalders/Calders de la mateixa recopilació (1), també esplèndid de contingut i continent com el de l'altre dia. Alhora, igual que l'altre, segueix funcionant sense contextualitzar (eliminant la referència de Sant Elies, com un acudit sobre presons en general), i també substituint aquesta referència per una d'actual, pel nom de qualsevol centre de detenció sinistre (de diferents països del món) dels que surten de tant en tant als mitjans de comunicació.
A més, aquest acudit per a mi té un significat especial: quan era petit anava amb els meus pares a missa a la parròquia de Santa Agnès (llavors Santa Inés), que és on hi havia hagut la txeca de Sant Elies (2) durant la Guerra Civil, i de la qual no en vaig saber res, de l'antiga txeca, fins molts anys més tard, tot i que una parenta meva també hi va estar tancada. (3)
Tot això em fa pensar en moltes coses. Entre d'altres, em retorna al debat sobre si hi ha temes intocables, a l'hora de fer acudits.
Per exemple, a les persones que havien perdut algun familiar assassinat a l'Arrabassada o a qui l'havien torturat a una txeca, com els podien impactar llavors uns acudits com aquests? Era oportuna la seva publicació "des d'aquest punt de vista"? (4)
Hi ha temes que haurien de ser tabú? O que ho haurien de ser en determinades circumstàncies? Aquest és (i suposo que en les societats democràtiques ho serà sempre) (5) un tema sempre d'actualitat, amb opinions oposades, de vegades irreductibles, generadores de tensions... Però d'això ja n'he parlat d'altres vegades, ara no cal que em repeteixi.
--
(1) Dibuixos de guerra, Kalders i Tísner. Lluís Solà i Dachs. La Campana, 1991
(2) Se'n deia així perquè el nom del carrer era i segueix sent Sant Elies.
(3) De vegades en lloc d'anar a Santa Agnés anàvem a missa a La Pau, on hi havia hagut la txeca de Vallmajor: vivíem entre dues antigues txeques.
(4) Que no ho era "des del punt de vista" dels exaltats de la FAI és evident, perquè si ho feies et posaven a la llista negra i a partir de llavors tenies moltes possibilitats que qualsevol dia et clavessin quatre trets (a l'Arrabassada, a alguna txeca o a qualsevol portal o cantonada).
(5) En les dictadures no hi ha aquest problema, la censura soluciona totes aquestes divagacions: "En boca cerrada no entran moscas ni salen delitos contra la ley de censura".
