"Por todo ello se hace preciso para poder autorizar la obra limar y eliminar todas esas alusiones y digresiones de carácter político suprimiendo todo lo señalado a lápiz rojo en las páginas 13, 14, 17 a 19, 132, 135, 144, 147, 151, 217, 221, 224, 225, 226, 228, 243 y suprimir por completo desde la 245 hasta el final. Sólo así se pudiera autorizar la publicación."
És l'informe del "lector núm. 13", l'any 1968, després de ser sotmès el text de El desgavell, de Ferran Planes, a la "consulta voluntària". Llavors estava vigent la "Ley de prensa e imprenta" (Llei Fraga), que el 1966 havia substituït la censura prèvia.
L'any següent, amb l'Estat d'Excepció vigent i la censura prèvia un altre cop activa, el text va passar novament per la censura, i en haver-se suprimit ja les parts indicades pel "lector núm. 13", finalment Biblioteca Selecta el va poder publicar (de fet es veu que algun fragment que s'havia de suprimir no s'havia suprimit, però el segon lector-censor no se'n va adonar).
El 2010 el Club Editor va reeditar l'obra, amb el text sencer, sense els retalls de la censura, precedit d'un pròleg molt interessant (firmat M.B.), del qual està treta la cita inicial i la informació relativa a la censura.
Fa dos anys vaig llegir un exemplar de la primera edició. A la primera pàgina del llibre hi havia una dedicatòria molt afectuosa, molt tendra. De l'autor a la seva dona. El llibre me l'havia deixat un dels fills del Ferran Planes, i fa uns dies el mateix fill em va regalar un exemplar de l'edició del 2010 del Club Editor.
El llibre no em sembla un gran llibre, crec que hauria pogut ser molt millor si el to fos una mica més seriós, ja que entre tanta broma i frivolitat s'acaba diluint (des del meu punt de vista) la força i la tragèdia de l'època i els fets que relata: de manera autobiogràfica, la Guerra Civil i la posterior vida de refugiats de l'autor i la seva dona al sud de França. En canvi, m'agrada com està escrit, de manera fàcil i clara, amb un gran domini del llenguatge.
També m'agrada el llibre perquè em fa gràcia veure que hi ha trets o actituds del Ferran Planes (a qui no vaig conèixer) que el seu fill ha heretat. Que el fill m'hagi regalat el llibre em fa molta il.lusió, i el guardo amb afecte.
