Fer acudits. Entretenir-se per no desesperar a causa de les calamitats pròpies o alienes.
Fer bons acudits. Difícil, alguna vegada potser en surt algun, per casualitat.
Fer mals acudits. Estadísticament, molt probable.
No fer acudits. Una opció. Els altres potser pensen que és la millor (que tu no en facis). Tu de vegades penses el mateix, però ets voluble, capriciós (o el que sigui), i no et fas cas.
Fer acudits anticlericals. En una societat amb un fort clericalisme, és imprescindible (en una societat laica de debò no caldria).
Fer acudits prohibits. Si estan prohibits, vol dir que algú els hauria de fer.
No fer acudits prohibits. Cadascú és responsable de la seva por (i de la seva família, la seva pressió arterial, etc.).
Fer acudits sobre la corrupció, el tràfic d'influències, etc. Algú creu que s'acabarà mai?
Fer acudits sobre els vells i la decrepitud. Si no aconseguim morir-nos abans, tots acabarem igual. Més val que anem aprenent a riure'ns del que ens espera.
Fer acudits escatològics. Quan no hi ha millors idees, és un últim recurs: caca, pipi, pet.
Fer acudits escatològics (2): L'escatologia és la "doctrina sobre la renovada existència del món i de l'home a la fi de la història i més enllà de la mort". Als teòlegs no els agraden els acudits escatològics, i encara menys si també barregen l'escatologia "escatofílica" (la complaença a parlar o escriure sobre els excrements). És a dir, el que no els agrada és això: "vida després de la mort" + "caca, pipi, pet."
Fer molts acudits. La quantitat no dissimula l'eventual mala qualitat, al contrari, la ressalta.
Fer molts acudits brillants. Posem-nos seriosos: és difícil, i que ho siguin tots, impossible (no ho aconsegueixen ni els millors).
Fer acudits per millorar el món. Amb un acudit no millores el món, però potser pots riure o somriure un moment, i això ajuda a sobreviure.
Fer acudits per fer riure. De vegades no cal ni que siguin bons, de vegades fan riure de tan dolents.
Fer un acudit que no s'acaba mai. El Congrés dels Diputats.
Fer un acudit temàtic. Per exemple, en el consell directiu d'una farmacèutica el director general diu que només el preocupa el benestar dels malalts.
Famosos fabricants d'acudits. Grouxo Marx, Gila, Summers, etc.
Més humoristes famosos. Rouco Varela (i els portaveus actuals de la Conferència Episcopal).
Explicar acudits dolents i ser un bon humorista. Eugenio.
Fer acudits de mal gust. De quin mal gust? A mi m'agraden els caquis, i en canvi hi ha gent a qui els fan fàstic.
Fer acudits per lligar. Està bé, oi?
Fer acudits blancs. En un paper blanc hi pots fer acudits molt negres (Chumi Chumez els feia negríssims).
Fer un acudit verd. A la meva mare no li agradaven. Els marrons tampoc.
Un acudit de colors. Millor explicat, perquè imprès en quatricromia és car.
Fer un acudit inapropiat. Un acudit gràfic per a un invident.
Fer acudits misògins, homòfobs, racistes, etc. Si me'n surt algun que algú l'interpreta així és que alguna cosa ha fallat (potser per part de qui l'interpreta). Si ho és de debò, és que ha fallat segur. Una equivocació lamentable. Ningú és perfecte.
Fer acudits per riure'ns de nosaltres mateixos. Normalment ens riem dels altres, encara hem d'aprendre tantes coses...
