No m'entusiasma El Jueves. Moltes de les seves pàgines, incloses algunes portades, trobo que tenen un humor bastant destraler, pel meu gust massa groller.
Malgrat aquesta impressió general, també hi trobo agradables sorpreses, ocurrències molt divertides i enginyoses. De vegades del tot oportunes, es podria dir que fins i tot "necessàries". Sobretot quan al.ludeixen, amb la ploma esmolada, a coses que diuen o fan alguns polítics, alguns bisbes o imams, alguns empresaris o banquers, alguns sindicalistes, etc. Coses que diuen o fan, en definitiva, persones que tenen algun tipus de poder i que n'abusen.
El cas és que, tot i no ser un lector habitual de la revista, de tant en tant la fullejo, buscant algun d'aquests acudits oportú, original o especialment colpidor. De vegades és la portada. Em sembla important, que a la portada de la revista hi aparegui un acudit d'aquestes característiques, perquè de fet és el seu "article editorial". De manera que per a mi és un motiu d'alegria, quan veig El Jueves al quiosc amb una portada oportuna i valenta. Ja sigui dedicada a un tema de puntual actualitat o a un d'aquests temes malauradament cronificats, com la violència contra les dones, que a la portada de la revista ha anat apareixent de tant en tant.
El 2005 es va iniciar el ja llarg culebrot internacional de les caricatures de Mahoma (amb la publicació de les caricatures sobre el profeta al diari danès Jyllands-Posten). Al llarg dels anys El Jueves s'ha fet ressò d'aquest conflicte, amb portades oportunes. Crec que han sigut portades valentes, i que a més s'han resolt d'una manera que ha dignificat la revista, a través d'un humor, des del meu punt de vista, intel.ligent i gens groller (cosa que no es pot dir de totes les portades de El Jueves, i ja posats, tampoc de totes les de Charlie Hebdo, ni de tots els acudits publicats al Jyllands-Posten, etc.).
El diàleg intercultural o interreligiós només es pot establir partint d'uns mínims. El primer, que les paraules o els dibuixos, encara que siguin antipàtics o de mal gust, no es poden contestar amb bales. Només a partir d'aquest imprescindible acord previ es pot començar a parlar d'alguna altra cosa, per exemple de les ofenses, de qui s'ofèn i per què, etc. Però sense aquest consens sobre el primer punt, és impossible.
S'ha de posar cada cosa al seu lloc. Una cosa són els musulmans, una altra els islamofeixistes. Amb els primers no hi ha més problemes que els que es puguin tenir amb altres creients: cristians, jueus o gent de qualsevol altra religió. Si no volen imposar als altres les seves morals particulars, no té sentit dir-los res, per molt estrambòtiques que siguin les seves creences. Ara bé, si segons ells la seva moral "és l'única moral veritable", i per tant consideren legítim imposar-la als altres, si cal per la força, llavors sí, tenim un problema amb aquesta gent. Si són musulmans ja no són només musulmans, són també islamofeixistes d'ideologies totalitàries, en alguns casos promotors de fàtues homicides i comportaments assassins. Amb ells, cap concessió és intel.ligent.
Des del meu punt de vista, el món d'aquesta mena de gent és lleig, violent, sòrdid i asfixiant. Cavernícola, retrògrad, reaccionari. Massa semblant al món cristià i inquisitorial de fa uns segles, i que tants esforços ha costat deixar enrere. Per tant, em sembla legítima i necessària la resistència davant de qualsevol pressió que exerceixin avui els islamofeixistes. I islamofeixistes també ho són els musulmans que diuen no ser-ho, "però que entenen" les actituds i les reaccions dels islamofeixistes...
Cedir a aquestes pressions seves només serveix perquè ells avancin un pas més i, des d'aquesta posició avançada, exerceixin novés pressions. Cada vegada més asfixiants, cada vegada més intolerants per part seva i més intolerables per part de qui les pateix.
Sé que tot això no té solució, si més no a curt termini. Perquè els islamofeixistes no poden entendre, realment no poden, que si volen que els deixin de satiritzar el que han de fer és canviar ells. I no una mica, sinó molt. I parlo dels islamofeixistes, perquè de musulmans, ja ho sabem, n'hi ha de moltes menes; també n'hi ha de prou assenyats com per adonar-se que a l'Alcorà (com a la Bíblia) hi surten unes quantes barbaritats, i que per tant els seus textos els han d'interpretar "a favor dels drets de les persones", i no a favor, per exemple, del "colonialisme religiós", l'homofòbia, la misogínia, etc.
