Tens diferents opcions. La primera, un cop seleccionada una notícia, consisteix en ressaltar-ne encara més la seva part grotesca, absurda, insultant o còmica. Els diaris estan plens de noticies amb característiques d'aquestes. Les ocurrències y les mentides dels polítics, les tonteries d'alguns futbolistes i famosos, els despropòsits d'algun cardenal, etc., cada dia, de forma regular, proporcionen bons materials de partida. De vegades, només el titular ja és un acudit esplèndid: "Escàndol a la Xina por la venda de pollastre caducat fa 46 anys". (1)
Aquesta opció de la reproducció, manipulació o exageració d'una notícia d'actualitat té l'avantatge que és bastant fàcil de dur a terme, no cal esforçar-se gaire, flueix de manera espontània (molts dels acudits que es publiquen als diaris són d'aquest tipus). I dos inconvenients: d'una banda, es corre el risc de ser poc original (la idea pot ser previsible), i d'una altra, l'acudit és obvi que podrà durar poc: quan s'oblidi una mica el personatge o l'anècdota de la notícia, ja no s'entendrà (cosa que d'altra banda ja es té assumit en aquest tipus d'acudits "oportunistes", efímers).
Una altra opció és intentar construir un acudit amb la mateixa idea humorística, però en un context atemporal, amb uns personatges anònims. Admiro molt la gent que, sobre la marxa (és a dir, tractant el tema d'actualitat), és capaç de fer aquesta adaptació, aquesta generalització. Sovint el resultat són acudits que em fascinen.
La tercera opció és, a partir de la notícia, deixar volar la fantasia, i aprofitar les ocurrències que llavors vagin emergint, sovint de manera desordenada i anàrquica, per acabar fent algun o alguns acudits. Uns acudits que, tot i tenir el seu origen en la notícia, de vegades pot ser que se n'hagin allunyat tant que ja sigui impossible veure-hi cap vinculació.
La primera opció en general m'atrau molt poc, perquè una de les coses que m'agrada dels acudits és la seva atemporalitat. La segona em sembla molt interessant, però també molt difícil, i com que sóc bastant mandrós normalment no m'hi decanto. La tercera opció és la que m'és més fàcil, i per tant la que en general acabo triant.
--
(1) La Vanguardia, 11/07/2013
http://www.lavanguardia.com/vida/20130711/54377425638/escandalo-china-venta-pollo-caducado.html
(2) Tant l'acudit que encapçala l'escrit com la notícia de La Vanguardia són del 2013; si estan associats a un text del 2015 és a causa del sistema de redacció d'aquests textos, que de vegades, un cop iniciats, sense trobar la manera d'acabar-los d'arrodonir, es queden encallats i mig oblidats. En aquests cas, durant dos anys.
