3 de març 2015

Sobre sàtires i ofenses - 2


També podria ser que tot això de l'islamofeixisme i els assassinats de dibuixants fos una maniobra de distracció promoguda pels econofeixistes. Promoguda per tots aquells nuclis de poder econòmic que no tenen cap mena d'escrúpol en seguir mantenint les relacions econòmiques internacionals actuals, les quals, com a "engranatges estructurals" o "danys col.laterals inevitables" tenen assimilat que milions de persones cada any morin de fam o malalties fàcilment tractables, o que milions de persones visquin en condicions d'esclavitud... mentre "ells", els econofeixistes, cada cop són més rics, fastigosament rics, indecentment rics.

El que passa és que la mortaldat que generen els econofeixistes no és tan mediàtica com la dels islamofeixistes. Sobretot per una senzilla raó: són ells mateixos, els econofeixistes, els qui controlen els mitjans de comunicació, i per tant els és fàcil la gestió favorable dels seus interessos mediàtics. Exalten les brutalitats de l'islamofeixisme per tal que quedin en segon terme les seves pròpies brutalitats econofeixistes. Magnificant les malvestats dels altres, omplint-ne les portades, les seves malvestats queden més ocultades.

Que els islamofeixistes són uns impresentables no ho discuteix ningú. Però encara són més perversos els econofeixistes, d'una banda per la magnitud dels seus crims (milions de persones), i d'una altra perquè, controlant els mitjans de comunicació, són capaços de invisibilitzar o relativitzar aquests crims seus, per tal que no se'ls acusi a ells d'assassins econofeixistes. Que és el que són.