Parlo (escric, dibuixo), per exemple, sobre "un mahometà assassí". I em critiquen, em diuen que no generalitzi, que respecti les religions, etc.
Jo he dit "un mahometà assassí". Un. No he generalitzat. No he dit que "tots els mahometans són assassins". M'he referit a un individu. Una persona que, per exemple, ella mateixa s'ha definit com a mahometana. I que ha assassinat algú. Encara més fàcil: ni tan sols cal buscar proves, perquè ella mateixa reconeix el seu assassinat, fins i tot se'n vanta. I a més especifica que ho ha fet "inspirada pel seu mahometanisme".
No m'invento res. Oi que hi ha gent així? Gent que reivindica els seus assassinats fets en nom de les seves creences. En aquest cas, de les seves creences criminals.
Que una persona així no és una bona mahometana? I què és això, de ser un bon mahometà? Qui dóna els certificats? Perquè no hi ha cap col.lectiu de creients capaç de consensuar, entre tots els seus membres, en què consisteix "ser un bon creient". Al contrari, les discrepàncies són habituals, les lluites internes també, i de vegades no només dialèctiques. De vegades també es maten entre ells.
Que aquesta postura és "islamofòbica"? Doncs apa, per tal que ningú se senti discriminat o injustament atacat, ampliem el ventall: també hi ha cristians assassins, jueus assassins, ateus assassins, nacionalistes assassins, banquers assassins, industrials assassins... Tenen en comú dues coses: que tots són assassins (de diferents maneres, alguns maten amb guants blancs i a distància) i que tots justifiquen els seus assassinats (o els consideren "danys col.laterals" inevitables) en nom de les seves creences, religioses o laiques.
Per descomptat, no tots els musulmans, cristians, jueus, ateus, etc. són assassins. Per descomptat que no, per sort són una minoria, perquè sinó la humanitat ja hauria desaparegut. Per tant, qui del que he escrit fins ara en vulgui fer una lectura "generalitzadora", té un problema de comprensió lectora. O dit de manera més col.loquial, és una mica curt de gambals.
Aclarit això, segueixo. El 7 de gener de 2015 als dibuixants de Charlie Hebdo els van matar dos musulmans assassins. A partir d'aquí, hi va haver musulmans que ho van denunciar sense cap mena de pal.liatius ni mitges tintes. Alhora, molts musulmans, sobretot de segons quins països, ho van celebrar (tornem-hi, he escrit "molts", no "tots", alerta amb les temptacions d'inventar-se presumptes islamofòbies...). I molts musulmans (i també no musulmans), tot i que no ho van celebrar ni aprovar, van dir que, "és clar, si es fan segons quines coses, després pot passar que...". D'aquest últims, és clar, també cal malfiar-se'n molt.
Un exemple d'aquest darrer grup: el mediàtic, persuasiu, ocurrent i catòlic Jorge Mario Bergoglio, l'actual Papa Francesc (1), a qui escolten amb devoció milions de persones d'arreu del món. Cal reconèixer que moltes coses de les que diu són força assenyades, però aquesta precisament, no. En aquest cas, com a mínim podia haver callat.
--
(1) Durant el viatge de Sri Lanka a Filipines, el 15-1-2015
