La Bíblia no és un manual tècnic amb instruccions concretes. No diu coses com: "per posar en marxa el deshumidificador, prem el botó vermell". En lloc de contenir un missatge clar, concret i sostingut, està plena de contradiccions, de manera que els creients que en vulguin treure algun conjunt de normes morals que no es contradiguin excessivament entre elles, cal que la llegeixin "amb una intenció prèvia". Aquest és un requisit imprescindible, per tal de poder-ne fer una lectura moralitzant (que és el que busquen els creients), i alhora és obvi que és un detall que condiciona les conclusions posteriors, ja siguin aquestes conclusions de caràcter pacífic, empàtic i tolerant o bel.ligerant i integrista. O de qualsevol altre tipus, segons el tant per cent que s'hi posi de cada un dels ingredients disponibles.
El resultat és una recepta personalitzada (pel propi individu o per la comunitat a la qual pertany) que es cuina donan importància a uns textos determinats, oblidant-ne unas altres, entrant en complexos debats fil.lológics sobre "la correcta traducció" d'alguns paratges, etc. Triant, rebutjant i jugant amb les interpretacions. O dit d'una altra manera més expeditiva: "llegint-hi el que s'hi vol llegir".
El punt de partida, la intencionalitat prèvia, configura el resultat, la conclusió. La moral concreta que se n'extreu, el que es considera que està bé i el que està malament, el que és pecat i el que és virtut, el que cal premiar i el que cal castigar, com cal comportar-se.
Això vol dir que, quan es volen justificar unes determinades actuacions en nom de Déu, és fàcil aconseguir aquestes justificacions llegint la Bíblia. La història està plena d'exemples il.lustratius d'aquest tipus: d'una banda, actuacions d'allò més admirables, compassives, emancipadores, i d'una altra banda, actuacions d'allò més detestables i cruels, de vegades completament criminals.
Per tant, el més important no és si es fa "una correcta interpretació" dels textos, sinó si el resultat de la lectura o interpretació justifica un tipus de conducta o una altra. Si la conducta és criminal, ja siguin els crims etiquetables com a terroristes, bèl.lics, econòmics, socials, laborals o sanitaris (del tipus que siguin, ja que de creients criminals n'hi ha de moltes menes, també de demòcrates i encorbatats), la interpretació, per molt que es faci en nom de Déu, els profetes o els textos sagrats, no és res més que estupidesa moral.
I d'estupideses morals n'hi ha moltes. Per exemple, també és una estupidesa moral considerar que es pot equiparar el fet de fer dibuixos poca-soltes ("informals, mancats de bon seny") i el fet d'assassinar ("matar amb premeditació i traïdoria") els dibuixants que fan dibuixos poca-soltes.
