Hi ha qui equipara les blasfèmies als delictes d'odi religiós. Però què és exactament un delicte d'odi? Que jo sàpiga, no hi ha una definició consensuada, veig que sota aquesta etiqueta de vegades s'hi encabeixen algunes coses, i de vegades més. De manera que a falta de consens el que faré primer és exposar quin sentit dono jo a aquesta expressió quan la faig servir.
Entenc per delicte d'odi aquella actuació que propugna la violència cap a un col.lectiu determinat, per exemple les dones, els homosexuals, els immigrants, els ètnicament diferents, els creients d'altres religions, els no creients, etc. Com que poso com a condició l'apologia o exercici de la violència, no incloc en aquesta categoria dels delictes d'odi les conductes "només" irreverents o gamberres. Aquestes conductes les puc considerar (si és el cas) de mal gust, inapropiades, el que es vulgui, però no delictes d'odi, ja que em sembla una qualificació desmesurada (em sembla desmesurat barrejar la grolleria amb la criminalitat).
Val a dir que és un tema delicat, perquè d'altra banda no hi ha un consens absolut sobre la necessitat que els delictes d'odi estiguin tipificats legalment. Hi ha qui en nom de la llibertat d'expressió qüestiona que hagi d'existir cap limitació legal d'aquest tipus. Des del meu punt de vista són raonables els arguments de les dues parts... Ara bé, si em poso en la situació d'haver-me de pronunciar en un cas concret, en què algú promou directament i explícitament l'agressió envers determinats col.lectius, tinc clar que em decanto per les restriccions legals.
És a dir, que si en algun altre moment he defensat la llibertat d'expressió fins i tot quan es fa servir "per molestar" als altres, si he argumentat que les restriccions legals poden ser contraproduents perquè (a banda d'atemptar contra la llibertat d'expressió) poden generar més conflictes dels que pretenen resoldre, quan es traspassa la línia vermella de la violència canvio de bàndol. Quan el que es fa és fomentar la violència, el genocidi, la tortura, etc., em sembla assenyat legislar per tal de limitar aquesta activitat propagandística criminal.
Això sí, cal anar molt alerta, perquè "els prohibicionistes" vocacionals sovint són molt manipuladors, i utilitzen aquestes oportunitats per justificar llavors retallades abusives dels drets civils. Prohibeixen (o intentant prohibir) no només l'apologia de la violència, sinó la mera dissidència (o el divertiment inofensiu, la bretolada irrellevant, etc.). D'exemples d'aquest tipus al països democràtics en tenim de tant en tant (en els dictatorials és la norma).
Torno al principi. Fer un comentari satíric sobre una religió, un déu, un partit polític "o un equip de futbol" pot ser de mal gust (o no) però en cap cas hauria de ser sancionat. En canvi, instigar la mort d'un col.lectiu de creients, o dels ateus, o d'uns militant polítics (o dels homosexuals, les dones, els estrangers, etc.) no pot ser tolerat.
