Fa poc els diaris parlaven de la despenalització de la blasfèmia a Islàndia. Què és el que s'ha despenalitzat a Islàndia? Segons el diccionari, una blasfèmia és una "expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d'adoració, de veneració o de culte religiós" (1). Ho repeteixo: contra la divinitat, contra algun símbol religiós... No parla de persones, com a destinatàries de la suposada ofensa, només apareixen de forma complementària, com a "testimonis" de la eventual ofensa.
És a dir, que segons el diccionari una blasfèmia no és directament ofensiva "contra cap persona", només en la mesura que alguna persona, qui sigui, pel que ella consideri que s'escau, "senti" que s'ofèn (o cregui que s'ha d'ofendre, o decideixi ofendre's, o...). Insisteixo, si una persona s'ofèn perquè algú ha blasfemat, és "perquè la persona ofesa ha aportat el seu sentiment d'ofensa". De manera que la responsable de l'ofensa de fet és ella mateixa: si no vol sentir-se ofesa, "només cal que no se senti ofesa".
Diccionaris al marge, és evident que una llei que penalitzi les blasfèmies és una porta oberta a tota mena d'abusos "legals". De la mateixa manera que la no penalització de la blasfèmia pot afavorir els abusos "personals". Cap dels dos abusos és bo, però per descomptat, el legal, per definició, és molt pitjor.
La noticia sobre la despenalitza de la blasfèmia a Islàndia publicada a La Vanguardia afegia: "L'Església luterana, majoritària al país, hi està d'acord. Les minories religioses que s'hi oposen representen el 5% de la població" (2). I després explicava que entre el 5% que s'hi oposa hi ha els catòlics. Vaja, que els catòlics són més "ofensibles", més susceptibles que els luterans (si més no a Islàndia), i també més partidaris de reclamar el pes punitiu de la llei contra aquelles persones que gosin blasfemar.
Aquesta diferent "ofensibilitat" entre catòlics i luterans és una dada sociològica que podria ser il.lustradora d'alguna cosa... De moment, el que és obvi és que la capacitat d'actuar contra els "anomenats blasfems" al llarg de la història ha generat molts morts (els catòlics, per descomptat, no han sigut els únics botxins, tot i que han fet "un bon paper criminal").
Quin és l'aspecte negatiu de les blasfèmies? Per elles mateixes (recordem-ho, només son paraules), només poden generar incomoditat, mal gust, inoportunitat, falta de respecte, urticària moral, etc. Però morts no. Les paraules no maten (l'ús interessat que se'n pugui fer és una altra cosa). De manera que entre eventuals grolleries blasfemes i morts, sembla evident que són preferibles les grolleries. I si no, que els ho preguntin a les persones (cristianes per cert) actualment en perill de mort al Pakistan a causa d'haver estat acusades, falsament o motivadament, de blasfemar (de forma periòdica van sortint als diaris notícies que en parlen).
El mapa dels sentiments d'ofensa té fronteres molt imprecises, molt subjectives, variables segons les exaltacions dels estats d'ànim o de les obsessions ideològiques de cadascú, segons la meteorologia emocional, les borrasques i els anticiclons de les diferents religiositats i formes de pensar, etc. És una bomba de rellotgeria a punt d'esclatar quan les emocions i la impulsivitat no es controlen. A més, sempre hi pot haver algú que es pot sentir ofès per qualsevol cosa que ni sabem quina és (de vegades la més impensable).
Davant d'aquest perill, de vegades ens decantem pel silenci, temorencs de la possibilitat d'acabar dient "el que no es pot dir". És l'opció, la de la por i el silenci, que intenten imposar els intolerants, els defensores de les veritats absolutes, els integristes religiosos, els dictadors, les persones de ments rígides, de morals venjatives (i reivindicadores de legalitats repressives fetes a mida).
Hi ha una opció millor: que uns i altres, tots, aprenguem a desactivar o com a mínim moderar "la nostra tendència a sentir-nos ofesos". El problema és que aquesta opció requereix deseiximent. Molt. I n'anem tan escassos...
--
(1) Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
(2) El Parlament d'Islàndia despenalitza la blasfèmia. Gloria Moreno, La Vanguardia, 25/07/2015
