Fa molts, molts anys, l'Albert em va elogiar uns dibuixos meus. Em va dir que eren interessants, que es notava que dibuixava "el que em sortia de dins". A tots ens agrada que ens diguin floretes. I si te les diu un entès (com era el cas de l'Albert pel que fa al dibuix) el narcisisme se t'estufa i el sentit crític se t'afebleix. Crec que això és el que em va passar llavors.
Guardo algun d'aquells dibuixos. No trobo que tinguin cap interès. Crec que els conservo només per recordar que feia "allò", d'una banda tan pretensiós i d'una altra tan irrellevant. (1)
El que em sortia de dins? Però, hi tenia alguna cosa, a dins? I suposant que sí, no cal ofici per ser capaç "d'exposar a fora" el que tenim a dins? O és que naixem dotats de ciència infusa, i d'experiència també infusa?
No sabia res, o gairebé no res, ni de la vida ni de dibuix. Havia viscut poc. I també havia dibuixat poc. Tot "ho havia fet poc". Feia uns gargots que, ara, tan pel contingut (les idees, els temes) com pel continent (el dibuix, la tècnica, el traç) em semblen el que he dit abans, pretensiosos i irrellevants.
D'ençà d'aleshores ha passat molt temps. Viure crec que sí he viscut. De vegades potser massa: si m'hagués estalviat algunes experiències i algunes bastonades no em sabria gens de greu. El cas és que, a causa de les "experiències viscudes", en teoria ara hauria d'estar més en condicions de ser capaç de dibuixar alguna cosa "interessant", amb una mica de cara i ulls, consistent. Per aquesta banda, això estaria encarrilat. Ara bé, pel que fa a "l'ofici" de dibuixar, crec que no he progressat gaire. Mig per mandra, i mig a causa d'altres interessos que sovint m'han dut per d'altres camins, he progressat poc.
De tota manera, de vegades segueixo dibuixant. I com que no he progressat, segueixo fent uns dibuixos que, tot i no tenir res a veure amb els de llavors, crec que també són bastant irrellevants. Diferents, però també irrellevants. Si he progressat, crec que només és en el sentit que ara sóc conscient que el que faig actualment "també és irrellevant". Ja ho sé "avui", no cal que m'esperi una pila d'anys per ser capaç d'adonar-me'n.
També he fet un altre progrés: a més de ser conscient d'aquesta intranscendència, ara els resultats, la qualitat del que faig, em preocupen poc. M'importa si em diverteixo, ja sigui dibuixant, o manipulant dibuixos o imatges dels altres. Que no és excel.lent el resultat? Doncs mala sort. Que no arriba ni a regular? Doncs encara més mala sort. Només que sigui una mica ocurrent (amb una mica ja m'aconformo) i que em serveixi per passar una estona una mica entretingut, ja m'està bé.
--
(1) Podria reproduir algun d'aquells dibuixos antics, "per posar-me més en evidència", però la veritat és que em fa vergonya, de manera que em quedo més a gust mantenint-los amagats...
