17 de febr. 2017

Límits de l'humor i ONGs - 2

Ja en vaig parlar (20 de gener), de l'absència de les ONGs de la llista de temes criticats o satiritzats habitualment pels humoristes, i de l'estrany que es fa això tenint en compte el protagonisme social, en l'actualitat, de les ONGs.

De fet, si repasso la meva pròpia (esporàdica i intermitent) activitat com a ninotaire aficionat (i desconegut més enllà d'un grapat d'amistats), m'adono que he actuat igual, és a dir, que teoritzacions a banda, a la pràctica el focus d'atenció gairebé no l'he posat mai sobre les ONGs.

Per què? Puc buscar les excuses que vulgui, però el resultat és el que és, una desatenció general d'aquest tema per part meva. Crec, per tant, que si un dia torno a obrir aquest tinter (ara el tinc tapat perquè estic ocupat amb altres projectes que m'atrauen més), m'hauré d'obligar a posar la lupa sobre aquest tema. Encara que nomé sigui per compensar aquest oblit de fins ara. La lupa... i si convé, també l'escopeta. O el canó.

A més, de documentació no me'n falta, i de primera mà, perquè he col.laborat i segueixo col.laborant amb diferents entitats. I com que tinc ulls que hi veuen, orelles que escolten, cervell que barrina i una sensibilitat sensible, d'exemples no del tot bonics (no del tot edificants) en tinc presents més dels que voldria.

Tanmateix, tal com dic, malgrat alguns disgustos segueixo col.laborant amb entitats d'aquestes, perquè tinc assumit que en tots els col.lectius de persones que fan alguna cosa, precisament perquè estan formats per persones, hi pot haver coses que grinyolen. Si de cas, el que es tracta és que grinyolin el mínim (pensar en eradicar-les del tot seria una utopia).

Aquesta és la meva opció. Perquè crec que moltes d'aquestes ONGs (no dic totes perquè no es pot generalitzar, ho sento) fan una feina, des del meu punt de vista, molt important. Tenint en compte com està el pati, m'atreveixo a dir que imprescindible.

Escriure avui això, parlar d'aquests temes, reconèixer la seva existència, també és treballar (una mica, modestament) en aquesta direcció d'autocrítica, sanejament i transparència.