Un acudit pot ser viscut de manera diferent per part dels protagonistes implicats: d'una forma per part de qui l'explica o publica i d'una altra per part de qui l'escolta o el mira, sobretot quan aquest segon forma part d'un col.lectiu estereotipat o satiritzat pel contingut de l'acudit.
També pot passar que un acudit que s'explica sense cap mala intenció sigui interpretat com a ofensiu, de vegades amb algun motiu (al qual potser qui l'explica no havia donat importància, potser a causa de la pròpia falta de sensibilitat) i d'altres vegades sense cap motiu evident. Passa, que de vegades fereixes algú tot i no tenir cap intenció de ferir-lo, ja sigui a causa d'una falta de sentit de l'oportunitat... o a causa d'un excés de susceptibilitat per part de la persona ferida.
En qualsevol dels dos casos (falta d'atenció pròpia o excés de susceptibilitat aliena), llavors és significativa la reacció de qui ha explicat l'acudit: li dol haver ferit l'altre? Li dol adonar-se que ha dit alguna cosa inapropiada? Li dol que l'altre s'hagi sentit ferit, tot i pensar que ell no ha fet res que objectivament el pogués ferir? Si, en qualsevol dels supòsits, aquesta empatia existeix, en principi no hi ha perill, la situació segurament es podrà reconduir i, a més, serà improbable que es repeteixi.
De tota manera, amb o sense empatia, els supòsits anteriors no són ni de bon tros els pitjors escenaris. És molt pitjor quan, per part de qui explica l'acudit, hi ha la voluntat conscient d'insultar, d'agredir, d'humiliar. Amb la sobergueria afegida, amb l'excusa sagnant, de defensar-se afirmant "que només és un acudit".
Una altra consideració és aquesta: no ofèn qui vol, sinó que s'ofèn qui és vulnerable a l'ofensa. És a dir, tenint un saludable i sòlid sentit de l'humor, entès aquí com la capacitat de riure'ns de nosaltres mateixos, és difícil que ens facin mal amb un acudit.
Però alerta, no badem. Perquè si qui pretén humiliar es vol justificar amb aquest mateix argument, dient que si l'altre s'ofèn és per culpa seva, "perquè no té sentit de l'humor", això ja és una altra història. Això és fer trampa, perquè aquest argument l'agressor no està mai legitimat per a utilitzar-lo: si l'utilitza, és un trampós indesitjable, un terrorista de la convivència, i no s'ha de tolerar la seva actitud. I se li ha de dir clarament, que se li faci evident aquest rebuig: que el seu particular "sentit de l'humor" nosaltres el vivim com a "sentit del dolor i de l'insult", i que per tant no ens interessa.
