Segons una fàtua recent, "Els musulmans no podran viatjar a Mart", ja que el viatge "suposaria un risc per a la vida i seria com un suïcidi, prohibit per l'Alcorà". La notícia, publicada a l'ABC (i a d'altres mitjans), és divertida per partida doble, per ella mateixa i perquè aquest diari la va publicar a la secció de "Ciència". (1)
Per descomptat, cal agrair als imams que s'entretinguin proclamant fàtues com aquesta, i no d'aquelles en què condemnen a mort blasfems, ateus, homosexuals o dones adúlteres. Perquè quan els agafa aquesta altra vena sanguinària, llavors et posen els pels de punta. Com en el cas recent de Brunei:
"Brunei aplica a partir d'avui la llei islàmica i tots els seus càstigs (...) La nova normativa legalitza la lapidació com a càstig en casos d'adulteri, violació o sexe entre homosexuals. Preveu, alhora, la pena cabdal per difamar Mahoma, blasfemar o declarar-se no musulmà." (2)
Doncs a veure, que ens ho expliquin, els partidaris del diàleg interreligios i intercultural: en casos així, amb aquesta mena de gent què s'ha de fer? Quina mena de "tolerància" s'ha de tenir amb les seves salvatjades jurídiques i penals? Són només qüestions "pintoresques", que com que a nosaltres no ens afecten directament no ens han de preocupar? ¿Que es fotin tots els ciutadans de Brunei, en primer lloc els no musulmans (el 30%) que a partir d'ara només pel fet de no ser musulmans poden ser condemnats a mort en qualsevol moment?
I a banda de la pobra gent de Brunei en situació de risc extrem (no musulmans, homosexuals, etc.), què fem nosaltres si ens trobem aquí, a casa nostra, amb defensors d'idees pintoresques com aquestes? Perquè n'hi ha, com quan algun imam ha justificat que el marit té dret d'atonyinar la seva dona, "si no es porta bé" (és a dir, si no és absolutament submisa). Com en el cas de Mohamed Kamal Mostafa, l'imam de Fuengirola, autor del llibre "La Mujer en el Islam", en el que fa uns anys alliçonava la seva parròquia masculina sobre la manera de maltractar les dones, això sí, advertint de la necessitat de "no deixar cicatrius o hematomes" (3). Quines perles de personatges...
Mentrestant, de tot aquest desgavell la nostra esplèndida Conferència Episcopal, o algun dels seus simpatitzants, també intenta treure'n algun rendiment. I quan sels critica pels seus despropòsits (com ara la seva homofòbia o misogínia, per sort ja sense repercussions jurídiques ni penals), llavors et critiquen a tu: "Els que critiquen l'Església són uns covards: a veure, per què només ens critiquen a nosaltres i en canvi no s'atreveixen a criticar els despropòsits dels integristes islàmics?"
I no saps si riure o plorar. Tant els costa, fer-se un mapa de situació? No veuen la diferència? No veuen que per sort, avui la crítica a l'Església ja no suposa la repressió corresponent? (com passava abans, quan en casos de discrepància la Inquisició s'encarregava de coure't al caliu). Avui això ja no passa, tot i que és possible que algun integrista cristià ho enyori. Mentre que en canvi, la crítica als integristes islàmics avui sí que et pot sortir molt cara. Sobretot si vius a Brunei. O al Pakistan. O si vius a qualsevol altre lloc i a algun passavolant il.luminat se li acudeix que ets un blasfem i que per tant està justificat que et pelin, exctrajudicialment si cal.
Que pesats que són, els uns i els altres, els uns amb la seva sharia i els altres amb l'enyorança del seu poder perdut...
--
(1) Los musulmanes no podrán viajar a Marte. ABC, 20/02/2014
http://www.abc.es/ciencia/20140220/abci-fatua-viajar-marte-201402201057.html
(2) Brunéi aplica a partir de hoy la ley islámica y todos sus castigos. La Vanguardia, 01/05/2014
http://www.lavanguardia.com/internacional/20140501/54407440758/brunei-aplica-ley-islamica-castigos.html
(3) El imán condenado por explicar cómo pegar a la mujer abre sede en Ceuta. ABC, 16/08/2007?
http://www.abc.es/hemeroteca/historico-16-08-2007/abc/
Nacional/el-iman-condenado-por-explicar-como-pegar-a-la-mujer-abre-sede-en-ceuta_164397181732.html
