Encara que sigui un descregut, encara que tingui el "carnet d'anticlerical" i que de tant en tant exerceixi com a tal, el cert és que només ho sóc "segons com, quan i en relació a qui".
De vegades, en lloc de rondinar, el que toca és reconèixer, agrair. Felicitar. Com en aquest cas, en què el rector de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, amb l'ajuda de una monja teresiana i d'altres persones, aquests dies de tant fred han obert l'església de nit, hi han instal.lat llits i han fet possible que molts sense sostre puguin menjar alguna cosa calenta i passar la nit a cobert.
Jo no ho he fet. Ho han fet aquestes persones. Motivades per la seva vivència religiosa, en concret cristiana i catòlica. De tant en tant ho haig de recordar: hi ha persones catòliques que em mereixen un gran respecte, cap a les que sento una gran admiració. Pel que fan.
Avui toca donar les gràcies al Peio Sánchez, el rector de Santa Anna, a la monja teresiana Victòria Molins, a les persones que els ajuden. I a tots els catòlics i catòliques compromesos en iniciatives semblants, en general de manera anònima, discreta, constant, eficaç, càlida. I no només aquests dies que fa fred, sinó al llarg de tot l'any, a través de les diferents implicacions i compromisos socials que assumeixen.
Sense la implicació d'aquestes persones a favor dels més desvalguts, el món seria més lleig, més inhòspit.
I si de cas, en un altre moment ja tornaré a fer comentaris (irònics o satírics si cal) sobre la Conferència Episcopal, o sobre el bisbe de València Antonio Cañizares, o el de Còrdova, Demetrio Fernandez, per exemple quan tornin a dir algun dels seus despropòsits. No els costa gaire, tenen facilitat per fer-ho. O tornaré a ficar-me (ho sento per la gent que només li veuen les virtuts) amb el Papa Francesc quan li surti la vena més retrògrada de l'Església, com el fet que segueixi defensant la marginació de la dona de les estructures de poder de l'Església, és a dir, del sacerdoci i del papat.
--
(*) Foto: Ferran Nadeu. El Periódico, 20-1-2017
