Com que fa poc ja vaig parlar del culebrot dels titellaires de Madrid no volia tocar també el tema de la Dolors Miquel, ja que des del meu punt de vista són el mateix tema. Però mira, ja n'estic parlant...
A mi el que aquesta senyora va recitar em sembla de bastant mal gust. Evidentment cadascú té les seves sensibilitats, i a ella i a la gent que la va convidar als Premis Ciutat de Barcelona es veu que els sembla molt enginyosa aquesta tonteria del parenostre-punk o com se n'hagi de dir: "Mare nostre que esteu en el zel, sigui santificat el vostre cony…"
Que després vingui la Asociación Española de Abogados Cristianos i li posin una denúncia (per un delicte "contra els sentiments religiosos") encara fa més esperpèntica la situació. Vinga, embolica que fa fort. Per cert, la presidenta d'aquesta associació és una tal Polonia Castellanos (ho diu El Periódico del 30-3-2016), així que potser tot plegat només és un acudit, un gag...
Llavors surt l'Ada Colau, i primer molt bé, diu que no té sentit obrir diligències contra la Dolors Miquel per haver recitat la seva gracieta, i fa una defensa de la llibertat d'expressió. Però ho vol arrodonir, i afegeix que el poema no contenia paraules ofensives contra cap creença religiosa i que era un text feminista, a favor de les dones. D'això ja se'n diu incontinència verbal. No calia, senyora Colau, s'havia d'haver limitat a la primera part: defensar que dir tonteries (siguin blasfemes o del tipus que siguin) no és cap delicte.
I si volia dir alguna cosa mes, podria haver dit que sí, que era possible que alguna persona creient s'hagués molestat, i que si era així ho lamentava, que potser no havia estat un encert la tria de la poetessa en un acte d'aquest tipus, etc. Disculpar-se "no és tampoc cap delicte" (com a mínim de moment).
Ho va fer molt millor la Manuela Carmena en el cas dels titellaires, quan es va disculpar pel desencert de la programació de les titelles, ja que eren inapropiades per als infants. La Colau podia haver fet igual, disculpar-se, i en comptes de fer reivindicacions feministes fora de lloc (no era el moment més adequat), podia haver reblat l'argument important de debó: dir amb tota claredat i contundència que blasfemar pot ser una poca-soltada, "però no un delicte!"
Al meu poble tenim una "poetessa oficial". Com que es de missa, no fa poemes blasfems, però els poemes que fa són bastant dolents, rodolins d'aquests jocsfloralescos: "prats i turons, rius i coloms, canelons i bombons". Però a mi, encara que no m'agradin gens, no se m'acudiria posar-li una denuncia i demanar que l'engarjolin (per tal que així no pugui seguir publicant poemes).
Encara que no m'agradi, sé que he de conviure amb l'obra poètica de la poetessa del meu poble. Igual que sé que d'alguna manera també he de conviure amb les obres poètiques de les diferents Dolors Miquel que de vegades ens flagel.len amb els seus poemes presumptament valents i progressistes. No passa res.
Però de la mateixa manera que sobren les iniciatives reaccionàries com la de la Polonia Castellanos i la seva Asociación Española de Abogados Cristianos, també sobren els comentaris desafortunats com els de l'Ada Colau en aquest cas.
