5 de febr. 2016

Propostes equívoques

Fa unes setmanes Charlie Hebdo va tornar a provocar una forta polémica, en relacionar la foto d'Aylan (el nen refugiat sirià de tres anys que va morir ofegat el 2-9-2015), amb els assetjaments de dones que es van produir a Colònia la passada nit de cap d'any, uns fets en què després es va saber que també hi havien intervingut alguns refugiats.

Les crítiques anaven des de l'acusació de frivolitat i de falta de respecte cap al nen mort (i per extensió cap al conjunt de refugiats que moren ofegats en voler fugir de Síria), fins a l'acusació de criminalitzar el col.lectiu dels refugiats, en fer aquest tipus d'associacions entre l'Aylan i i les agressions sexuals.

Sobre la primera crítica, la de la frivolitat o inoportunitat, fins i tot puc tenir algun punt en comú; ja he dit altres vegades que els acudits de Charlie Hebdo en algunes ocasions els trobo més avit grollers, o poc encertats. En algunes ocasions.

Sobre la segona crítica.... a mi em sembla que té més a veure amb la intenció de la mirada (la dels crítics) que amb el contingut d'allò mirat (aquell dibuix en concret) i el context en què estava ubicat (dins de la revista Charlie Hebdo).

Atribuir a Charlie Hebdo una intenció agressiva o criminalitzadora cap als refugiats em sembla que només es pot fer des d'una ignorància molt gran o des d'una clara mala fe. Charlie Hebdo pot tenir altres defectes, però té una trajectòria i una posició en relació als diferents temes que tracta que, si les tens presents, és impossible que li puguis atribuir segons què, per exemple aquesta intenció estigmatitzadora de les persones forçades a les migracions a causa de les guerres o altres calamitats.

Per tant, no cal gastar massa saliva en relació a aquest tipus de crítiques, no val la pena entretenir-se parlant de les crítiques fetes des de la mala fe (des de la tergiversació interessada). Si de cas, només dir que òbviament la intenció de Charlie Hebdo era la contrària, és a dir, denunciar la hipocresia amb què sovint es tracta el problema dels refugiats.

Anem ara al segon tipus de crítiques, les que suposem que no parteixen de la mala fe. En aquestes sí que val la pena aturar-s'hi amb deteniment, en les interpretacions que en aquest cas d'entrada s'han fet sense prejudicis. Les crítiques de persones que, sense un posicionament a priori, han arribat a la conclusió que la intenció dels autors era de tipus ofensiu o estigmatitzador cap els refugiats.

Una imatge sovint (potser sempre) pot permetre més d'una lectura. Les eventuals diferents lectures pot ser més fàcil que es produeixin segons el grau d'ambigüitat de la imatge. Poden ser més difícils (però no impossibles) en el cas d'una imatge en què tot estigui pensat i enfocat per "obligar" una determinada lectura. O pot ser que no sigui així, que hi hagi elements que permetin que se'n facin diferents lectures, fins i tot oposades les unes a les altres.

Quan algú fa un acudit, segons el seu grau d'ambigüitat (de l'acudit) serà més fàcil que s'entengui o no (aquest seria el primer pas, que s'entengui o no "alguna cosa"), i que a continuació allò que s'entengui sigui (o no sigui) el que l'autor volia que s'entengués.

En el cas aquest de Charlie Hebdo hi ha gent que, sense cap mala fe ni prejudici previ, n'ha fet una lectura que no era la que volien els autors. A partir d'aquí, de la constatació d'aquesta "mala interpretació", els autors se'n poden desentendre, poden dir que aquestes persones són unes ignorants... o també poden plantejar-se, pensar, que potser alguna cosa ha fallat, "en l'estratègia comunicativa".

Jo crec que sí, que va fallar. Crec que quan un acudit requereix, per part dels seus autors o defensors, moltes explicacions per tal d'aclarir quina era la seva intenció, és que no s'ha fet bé. Sobretot, quan la interpretació que se'n fa (que se'n pot fer) no és que sigui diferent de la buscada pels autors, sinó completament oposada.

Per descomptat, les interpretacions contràries a les intencions dels autors sempre són possibles, de fet, hi ha veritables especialistes en forçar les argumentacions per tal de poder interpretar qualsevol cosa segons els seus desitjos, manies o prejudicis. Això sempre serà així. Tanmateix, el que sí es pot fer és tenir en compte aquesta possibilitat. I sobretot quan l'ocasió s'ho val, intentar que la proposta humorística (o del tipus que sigui) que es faci no vagi acompanyada, si pot ser, d'elements que permetin lectures alternatives, d'elements que afavoreixin eventuals lectures oposades a l'objectiu de l'autor.

Si més no, si l'acudit (com en aquest cas dels refugiats) tenia un propòsit concret. Perquè al final, si el que acabes aconseguint és el contrari del que volies, potser més val que et quedis l'acudit a la butxaca. No por una qüestió de censures, sinó de sentit de la utilitat.

En resum: a mi aquest acudit sobre l'Aylan i els fets de Còlonia em va semblar "de lectura complicada", eventualment equívoca, i per aquest motiu no em va semblar encertat. Em va servir, això sí, per pensar (per repensar un cop més) sobre la importància d'aquest tema.

"Tots som Charlie Hebdo". Quan ens equivoquem, també.

Amén.