És així de senzill: s'ha de protegir la integritat de les persones, no de les idees (ni de les creences). Aquestes no tenen vida. Només tenen "vigència": mentre algú amb vida les alimenta, les reivindica, les defensa. Són les persones les que generen idees i creences, i a l'inrevés és impossible.
Per això es pot justificar una limitació de la llibertat d'expressió quan en nom d'ella es volen promoure, exaltar o justificar atemptats contra les persones. Per exemple, fent apologia de la homofòbia, de la violència contra les dones, del racisme.
I en canvi, no hi ha cap necessitat de limitar les sàtires que apunten a les ideologies, o a les religions. Es pot "demanar", suggerir, que es moderin aquest tipus de sàtires... però no es pot anar més enllà. O no s'hi hauria d'anar. Satiritzar unes creences no posa en perill la vida de cap creient. Potser posa en efervescència la seva indignació, però cal remarcar aquesta diferència fonamental: no posa en perill la seva vida.
Cadascú és responsable de les seves indignacions. Ens podem indignar per moltes coses, per infinites coses, però les indignacions sempre són nostres. I per tant és nostra la responsabilitat del que en fem, de com les encarrilem, de si les contenim o no. Perquè les indignacions poden ser incendiàries, poden ser explosives, poden convertir-se en monstres que, escapolint-se del nostre control (o alimentades pel nostre descontrol voluntari) acabin provocant les més grans crueltats i desastres. Quan això passa, el responsable és sempre l'indignat, mai el presumpte "motiu d'indignació". El motiu d'indignació pot ser motiu de discrepància, però no hauria de ser mai motiu de salvatgeries, de crueltats, d'homicidis.
La sacralitat o trivialitat d'una idea o creença és un terreny pantanós i emboirat, sense referents objectius, determinada només per la subjectivitat de cadascú. El consens és impossible. Si entrem en aquest joc de la reivindicació de les subjectivitats personals, estem perduts.
La vida d'una persona és una realitat concreta, tangible. Sortir d'aquest marc de referència és molt perillós. Repetim-ho: totes les idees, laiques o religioses, poden ser ressuscitades, revivides, per una persona. Cap persona morta pot ser ressuscitada per una idea o creença.
