La llibertat d'expressió no té límits? Els països democràtics que la proclamen no la restringeixen mai? O la diferència és una altra: què incloem dins d'un determinat model de llibertat d'expressió i què n'excloem? I per quins motius ho fem?
L'apologia del terrorisme, del racisme o del maltractament de les dones normalment no es considera un ús legítim del dret a la llibertat d'expressió. En molts països l'exercici d'aquest hipotètic dret està prohibit. Aquesta prohibició és legítima? O és un atemptat contra la llibertat d'expressió?
En d'altres països, el que no s'admet és la crítica contra el govern o els governants. I en d'altres les crítiques contra els símbols i les creences religioses.
En alguns països no s'admet gairebé res: a qui diu el que està prohibit dir el poden detenir, torturar, empresonar, i fins i tot executar. Judicialment o extrajudicialment. Per exemple, li pot passar això a algú, en segons quins països, per haver dit que Déu no existeix. O per satiritzar algun profeta. O per fer-ne un dibuix.
Un dibuix de Déu o d'un profeta (fins i tot si el dibuix és groller, poca-solta, de mal gust), ¿és equiparable a un dibuix, un text o un discurs que pretén justificar l'assassinat del primer dibuixant?
Totes les restriccions de la llibertat d'expressió són equiparables? Totes són arbitraries? La llibertat d'expressió hauria de ser absoluta, sense cap límit de cap mena? O hi ha alguna manera coherent de justificar algunes restriccions i de condemnar-ne unes altres?
És el mateix reclamar la llibertat d'expressió per denunciar els abusos del poder que reclamar-la per fomentar l'odi contra els col.lectius més vulnerables?
És el mateix exercir-la fent uns acudits satírics (contra el que sigui) que exercir-la per promoure l'assassinat (o per justificar-lo), dels autors dels acudits satírics? D'acord, segons les creences, els prejudicis i les intransigències de cadascú les respostes a aquesta pregunta són diferents. De fet, aquest és el problema.
Això no hi ha qui ho arregli...
