No recordo exactament qui era, sé que era algú important del món del cine, actor, director o guionista, algú que en una entrevista deia que si en alguna ocasió sentia que li trontollava la seva falta de fe, obria la Bíblia a l'atzar, per qualsevol pàgina, la llegia, i automàticament se li refermava el seu ateisme. (1)
Aquests dies he recordat aquesta anècdota, mentre alguna estona fullejava "El hombre de Villa Tevere" (2), de la Pilar Urbano, sobre la vida de San Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador de l'Opus Dei (Plaza & Janés, 1995). Obro el llibre per qualsevol pàgina, la llegeixo, i es consolida la meva convicció que tots els llibres i articles sobre mossèn Escrivá escrits per persones de l'Opus són trivials, ensucrats, esbiaixats, acrítics i irrellevants. No diré que en el mateix grau, perquè per exemple aquest de la Pilar Urbano en aquest sentit és un dels "millors": el seu grau d'ensucrament, trivialitat i parcialitat és extrem. Tant, que suposo que fins i tot per a algunes persones de l'Opus deu ser un llibre una mica incòmode.
Dic que fullejo el llibre perquè sóc incapaç de llegir-lo sencer: més de cinc-centes pàgines, una rera l'altra, d'hagiografia confitada i plena de trivialitats, serien de molt mal pair. Sencer només m'he llegit el primer capítol, que comença així: "Cerca de Segovia, Molinoviejo. Mil novecientos sesenta y seis. Otoño y los chopos dorados. En la sala de estudios del pabellón, Luis Mosquera ha improvisado su taller de pintura." El capítol està tot dedicat a les sessions durant les quals el pintor Luis Mosquera fa un retrat de mossèn Escrivá. Un cop llegit aquest capítol, amb la seva barreja a altes dosis d'hagiografia i tonteria, ja estàs avisat: no res del que vingui a continuació t'ha de sorprendre. (3)
Però a veure, per què estic parlant de la Pilar Urbano i de mossèn Escrivá en aquestes pàgines presumptament dedicades a altres temes? Doncs suposo que d'una banda perquè volia parlar d'aquest tema i no se m'acudia un altre lloc més adequat. I també perquè quan hi ha persones com la Pilar Urbano que escriuen el que escriuen, sobre personatges com mossèn Escrivá que en vida van fer el que van fer, i els deixebles del qual un cop ell mort amb el seu record en fan el que en fan (ensucrant relats, retallant per aquí i amanint per allà, atribuint-li mèrits, repartint demèrits als detractors, etc.), és normal que a la vegada hi hagi qui faci servir tot aquest gran embolic com a tema humorístic.
Perquè buscar-li les pessigolles a la pobra gent pot ser desconsiderat i inoportú, però fer-ho a les grans patums està molt més justificat. En general s'ho guanyen a pols. Com en aquest cas: mossèn Escrivá i l'Opus s'han ben guanyat aquest tipus d'atenció.
El Perich va ser un dels que s'hi va dedicar. Segurament va ser l'humorista més brillant pel que fa a aquest tema. Fins el punt que es podria dir que s'hauria d'haver guanyat el dret a sortir a les biografies del fundador de l'Opus.
--
(1) Crec que ja havia explicat aquesta ocurrència alguna vegada, potser fins i tot més d'una vegada.
(2) Villa Tevere va ser la residència de mossèn Escrivá i alhora la seu central de l'Opus des del 1946, quan ell es va traslladar a Roma per tal d'estar al rovell de l'ou del govern de l'Església.
(3) També és significatiu que el futur San Josemaría es dediqués a coses tan sobrenaturals com fer-se retratar, al marge que a més triés (també és significatiu) un pintor artísticament tan irrellevant, de retrats convencionals i més aviat llepats. Aquests gustos artístics eren bastant els de la institució, i un repàs per exemple de les diferents obres que l'escultor Joan Mayné va fer per encàrrec de l'Opus ho demostra (la cirareta és el sumptuós i immens retaule d'alabastre policromat del Santuari de Torreciudad).
