Després de la detenció i empresonament dels dos titellaires acusats d'enaltiment del terrorisme, l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, es va disculpar pel contingut de l'obra, reconeixent que no era adequada per al públic infantil per al qual s'havia programat. Alhora, va dir que li semblaven desmesurades les actuacions de la fiscalia i el jutge, pel fet d'acusar els dos titellaires d'enaltiment del terrorisme.
No he seguit la trajectòria de Manuela Carmena des que és alcaldessa de Madrid (i abans tampoc), però aquesta intervenció seva va fer que em semblés una persona assenyada. Tanmateix, es veu que les seves disculpes i puntualitzacions no van agradar a tothom, i el que es pitjor (per a ella), no van agradar tampoc a un sector del seu equip de govern, per al qual no hi havia cap motiu per disculpar-se de res.
Aquestes persones del seu equip de govern i crítiques amb ella des del meu punt de vista no es van lluir. Amb la seva postura exempta d'autocrítica van perdre credibilitat, i perdent-la d'alguna manera es van equiparar (i que ningú s'escandalitzi) amb la "Associación Víctimas del Terrorismo" i la "Asociación Dignidad y Justicia" (les quals es van querellar contra Celia Mayer, responsable de cultura de l'Ajuntament i per tant cap de les persones que van contractar els titellaires). Sí, quan no ets equànim ni lúcid tant pots descarrilar per la dreta com per l'esquerra.
A mi em sembla que Manuela Carmena té al seu equip de govern mals companys de viatge, perquè la gent que només és capaç de pensar en blanc i negre i no és capaç de posar atenció en els matisos, en els grisos, en les contradiccions, etc., no és de fiar. Perquè és difícil que gent així pugui gestionar amb sensatesa els afers públics (i els privats, però això ja és cosa seva).
A veure, és tan evident que l'obra no era adequada per a infants com que va ser una imbecil.litat que per fer-la s'acusés els titellaire d'enaltiment del terrorisme. ¿Per què és impossible (per a algunes persones) assumir que es pugui fer un discurs en què es parli alhora d'una cosa i de l'altra, tant de l'error de la contractació com de l'abús de la detenció? A que ve tant d'orgull i tant "d'integrisme d'esquerres?" A què ve voler emular el grau d'estupidesa i radicalitat d'associacions com les esmentades abans, que pel motiu que sigui sovint se senten ofeses i consideren que ha d'intervenir d'ofici la policia i la justícia?
Bé, i ja que hi som, diguem també alguna cosa de Alfonso Lázaro y Raúl García, els dos engarjolats de la companyia "Títeres desde abajo".
És evident que va ser un despropòsit el seu empresonament, i ara ho és que segueixin acusats d'enaltiment del terrorisme pel fet de fer jocs de paraules durant una funció de putxinel.lis. Això queda clar, és tan vergonyós, ridícul i estúpid que no sembla que valgui la pena gastar-hi més saliva. Però alhora, a veure: si aquesta gent té un espectacle que segons sembla al seu mateix web ja diuen que no és per a infants, per què accepten un contracte per representar-lo davant d'un públic infantil? O és que "el fet de tenir un contracte" (i cobrar per l'actuació) ja justifica que puguin abdicar d'utilitzar el sentit comú, i d'aquesta manera no tenir cap mena d'escrúpol per representar davant d'un públic infantil una obra que no és per aquest tipus de públic? Per què no ha sortit algú de "Títeres desde abajo" per dir alguna cosa sobre aquest tema?
Doncs no, blanc o negre, bons o dolents (i per descomptat, el negre i els dolents sempre és cosa dels altres). Uf, quin cansament...
Resumint, que pel que fa a aquest tema, a aquest cas concret, jo em quedo amb la Manuela Carmena. I als talibans d'aquesta comèdia esperpèntica (siguin de dretes o d'esquerres) que els bombin.
